Encara que ja ha començat l’estiu i per a molts les vacances, l’activitat esportiva no decau. Continuen celebrant-se un fum de carreres populars, així com les últimes proves oficials de pista a l’aire lliure.
En quant a les federades, cal destacar el nou èxit de Javi Colomer que en el Campionat Autonòmic Absolut de pista a l’aire lliure celebrat a Gandia el 13 de juliol, aconseguí quedar en tercer lloc en la carrera dels 5.000 mts, per darrere de dos corredors seniors. Un gran resultat , que posa punt i final a una magnífica temporada, en la que combinar els entrenaments, la competició, amb els estudis i altres activitats , ens dona la mida del sacrifici i disciplina que pot comportar continuar amb aquest nivell.
El mateix dissabte, tingué lloc la XXVI Volta a peu a Alzira, una de les proves mes esperades de l’estiu, amb mes de 2.000 participants en la prova gran de 8 kms i uns 300 en les carreres de xiquets. Es tracta d’una de les curses populars mes ben preparades, i que a mes de ser gratuïta (amb una aportació mínima solidaria), el que li dona un valor afegit, diu molt del treball i saber fer dels organitzadors, el C.A. La Rabosa (companys nostres al C.A. La Ribera). En quant als nostres, a mes dels molts pòdiums dels atletes riberencs, destacar els tercers llocs d’Alex Morante i Josep Garcia, en les seues categories, en quant als xiquets, així com el segon lloc de Mª José Del Pozo (especialment motivada en aquesta prova), en la categoria de veterana A. Enhorabona a tots ells, així com a l’organització!
El Mareny i Chulilla: visca la diversitat!
Com en la pel.lícula, “Tu a Chulilla i jo, al Mareny”, uns a la platja i uns altres, a la muntanya. La diversitat, s’ha imposat aquest cap de setmana, i la gent del Club ha triat entre dos propostes ben diferents, però plenes d’atractiu, i en les dos, una bona representació i una bona actuació.
A la vora del mar, i entre arrossars, va tindre lloc la sexta prova del Circuit de la Ribera. Al Mareny de Barraquetes, sobre un recorregut totalment pla, es disputaren els poc mes de 7 kms, i on quedarem en la segona posició per equips, un magnífic resultat. Ens estava constant, però en les darreres carreres estem demostrant el nivell que tenim, com el gas-oil ens havia costat d’arrancar, però ara cal seguir en aquesta línia en les tres carreres que falten (Benimodo-17 d’agost, Nocturna de Manuel, 23 d’agost i Alginet, 14 de setembre), per tal d’aconseguir un lloc al pòdium que, enguany, està posant-se molt car. A nivell individual, destacar el quart lloc de Javi Mendoza, i l’onzena posició de Javi Colomer, al que cal agrair-li l’esforç que va fer per estar allí, immediatament després de córrer una prova de pista a Algemesí , feia una hora, i que, malgrat els problemes que va patir durant la carrera va voler acabar per a ajudar a l’equip. També molt bona carrera de Benja, Robert, Jaume, Miguel,...en fí, tots aquells i aquelles que estigueren i que, el millor, van acabar-la sense cap problema.
Per cert, Javi Colomer en els 800, va fer la seua millor marca personal, amb 1 minut, 57 segons i 9 dècimes, malgrat córrer en la sèrie mes fluixeta, on va tindre que fer tot l’esforç. Aquest resultat li ha suposat quedar segon en el provincial de pista a l’aire lliure, en aquesta prova.
En l’altra punta de València, a Chulilla, es disputava una altra prova, aquesta de muntanya, 15 kms ben diversos, on et podies trobar de tot, des de creuar varies vegades el riu Túria, realitzar una dura pujada fins a la Muela, amb espectaculars vistes del poble, amb un descens complicat per la pendent, i curiositats, com creuar coves, després de passar pel “remanso de las Mulas”, creuaments per ponts i canons entre muntanyes, i amb una baixada final molt tècnica (incloses escales). Com podeu imaginar, ben divertit, pels continus canvis d’escenaris i per la varietat d’entrebancs. Doncs, un grup nombrós de gent nostra va participar-hi, guanyant per equips, el que demostra també el nostre potencial en aquest tipus de proves, encara que el millor de tot es que acabaren sense problemes. Destacar la gran carrera de Vicent Puchol i Alberto Vidal que entraren en meta entre els primers classificats. També ressenyar el debut en proves de muntanya, d’Ana i Lina. Enhorabona a totes les “Cabres Coixes” que, a mes de fer la carrera i quedar primers, de segur que després ho celebrarien amb alguna cervesa o algun “tinto de verano”, per suposat, ben merescut.
Cal ressenyar també, la gran actuació de Pepe Bosch (el Blanco) , a la II Cursa nocturna de Benissoda, de 8 kms, quedant el quart de la general i tercer veterà. Enhorabona!
Encara que estem a l’estiu, temps de vacances, açò no para, i cal contar-ho. Fins a les pròximes.
A la vora del mar, i entre arrossars, va tindre lloc la sexta prova del Circuit de la Ribera. Al Mareny de Barraquetes, sobre un recorregut totalment pla, es disputaren els poc mes de 7 kms, i on quedarem en la segona posició per equips, un magnífic resultat. Ens estava constant, però en les darreres carreres estem demostrant el nivell que tenim, com el gas-oil ens havia costat d’arrancar, però ara cal seguir en aquesta línia en les tres carreres que falten (Benimodo-17 d’agost, Nocturna de Manuel, 23 d’agost i Alginet, 14 de setembre), per tal d’aconseguir un lloc al pòdium que, enguany, està posant-se molt car. A nivell individual, destacar el quart lloc de Javi Mendoza, i l’onzena posició de Javi Colomer, al que cal agrair-li l’esforç que va fer per estar allí, immediatament després de córrer una prova de pista a Algemesí , feia una hora, i que, malgrat els problemes que va patir durant la carrera va voler acabar per a ajudar a l’equip. També molt bona carrera de Benja, Robert, Jaume, Miguel,...en fí, tots aquells i aquelles que estigueren i que, el millor, van acabar-la sense cap problema.
Per cert, Javi Colomer en els 800, va fer la seua millor marca personal, amb 1 minut, 57 segons i 9 dècimes, malgrat córrer en la sèrie mes fluixeta, on va tindre que fer tot l’esforç. Aquest resultat li ha suposat quedar segon en el provincial de pista a l’aire lliure, en aquesta prova.
En l’altra punta de València, a Chulilla, es disputava una altra prova, aquesta de muntanya, 15 kms ben diversos, on et podies trobar de tot, des de creuar varies vegades el riu Túria, realitzar una dura pujada fins a la Muela, amb espectaculars vistes del poble, amb un descens complicat per la pendent, i curiositats, com creuar coves, després de passar pel “remanso de las Mulas”, creuaments per ponts i canons entre muntanyes, i amb una baixada final molt tècnica (incloses escales). Com podeu imaginar, ben divertit, pels continus canvis d’escenaris i per la varietat d’entrebancs. Doncs, un grup nombrós de gent nostra va participar-hi, guanyant per equips, el que demostra també el nostre potencial en aquest tipus de proves, encara que el millor de tot es que acabaren sense problemes. Destacar la gran carrera de Vicent Puchol i Alberto Vidal que entraren en meta entre els primers classificats. També ressenyar el debut en proves de muntanya, d’Ana i Lina. Enhorabona a totes les “Cabres Coixes” que, a mes de fer la carrera i quedar primers, de segur que després ho celebrarien amb alguna cervesa o algun “tinto de verano”, per suposat, ben merescut.
Cal ressenyar també, la gran actuació de Pepe Bosch (el Blanco) , a la II Cursa nocturna de Benissoda, de 8 kms, quedant el quart de la general i tercer veterà. Enhorabona!
Encara que estem a l’estiu, temps de vacances, açò no para, i cal contar-ho. Fins a les pròximes.
 |
 |
 |
Excursió final de curs: Bocairent
L’any passat, anàrem al mar (Dénia- La Cova Tallada), enguany tocava muntanya. Bocairent, a la comarca de la Vall d’Albaida, es una de les poblacions valencianes amb mes atractius per a visitar-la, combinant aspectes culturals, històrics i lúdics.La visita guiada que férem començava a la plaça de bous, la mes antiga de la nostra comunitat, i que sorprèn, per estar excavada en la roca, construïda cap avall. Encara que fan poques corregudes, casualment eixa vesprada hi havia una. La següent etapa era el Convent-Monestir Rupestre, on vam tenir una bona explicació de totes les vicissituds per les que havia passat, al llarg dels segles. Des d’allí ens dirigirem, creuant el poble, a les Covetes dels Moros, conjunt de coves laberíntiques comunicades entre sí i excavades en la muntanya, declarades monument nacional. La experiència es divertida (sempre que no pateixgues de claustrofòbia), ja que pots moure’t per elles, entrant per forats, anant a megues o baixant a culades, en definitiva, gaudint com a xiquets. De veres es que, segurament, no tots ho veuran igual, però els menuts (i alguns majors)ho passaren d’allò mes be. De tornada, vam veure, la cava de Sant Blai (nevera), un pou de neu singular per estar situat dins de la població. Ens quedava, la excursió pel barri medieval, amb els seus carrers empedrats, les xicotetes placetes, les fonts,... En definitiva, una molt bona manera de passar un diumenge pel matí.Després de dinar, ens quedava refrescar-nos, ja que el calor era intens, i de tornada a casa, visitarem el Pou Clar, paratge fluvial on naix el riu Clariano , on vam poder nadar o , simplement, mullar els peus.Ja sols restava, pujar a l’autobús i de tornada a casa. Un any mes, la excursió final que celebra la fi de la temporada havia estat un èxit, destacant el bon ambient i la bona companyia.Ara ja, fins a setembre! Encara que ens seguirem veient en les nombroses carreres de l’estiu.
 |
 |
 |
| fotos |
Volta a peu a Sumacàrcer i altres
Una nova carrera del Circuit de la Ribera, dura i trencacames, la Volta a peu a Sumacàrcer es una de les mes boniques que es poden disputar a la nostra comarca. Els seus 8 kms, plens de pujades i baixades, curtes i exigents, acompanyades d’una temperatura elevada, han fet que tots els corredors posaren el màxim de cadascú.
En quant al resultat de la carrera, victòria clara de Fouad Benzeroual, que dominà la prova de principi a fi, confirmant la seua superioritat en moltes de les carreres que es disputen en la zona. Pel que respecta als nostres, bona actuació de Javi Mendoza, quint de la general i tercer sènior, llàstima dels últims metres, on li afluixaren les forces. En l’apartat de clubs, victòria per a l’Alcúdia (dominador enguany del circuit), amb un excel•lent segon lloc per a nosaltres, que ens apropa a tindre un bon resultat en la classificació final. Però, sobre tot, el que cal destacar es la participació, fins a 28 membres del Club corregueren aquesta carrera.
Cal comentar també, el magnífic èxit de Javi Colomer que, a les pistes del Túria, es proclamà campió provincial absolut de pista a l’aire lliure, en la prova dels 1.500, dominant la carrera de forma clara.
Pel que respecta al cap de setmana anterior, la Milla de Silla, una de les mes valorades de la província, ens deixà el tercer lloc de Javi Mendoza i, sobre tot, el gran èxit dels xiquets, amb les victòries de Josep Garcia, Alex Morante, i el tercer lloc de Marc Garcia. Al dia següent, bons resultats a Domeño, amb el segon lloc d’Alex Morante i el tercer lloc de Natalia García (la seua primera copa).
Enhorabona a tots ells!
En quant al resultat de la carrera, victòria clara de Fouad Benzeroual, que dominà la prova de principi a fi, confirmant la seua superioritat en moltes de les carreres que es disputen en la zona. Pel que respecta als nostres, bona actuació de Javi Mendoza, quint de la general i tercer sènior, llàstima dels últims metres, on li afluixaren les forces. En l’apartat de clubs, victòria per a l’Alcúdia (dominador enguany del circuit), amb un excel•lent segon lloc per a nosaltres, que ens apropa a tindre un bon resultat en la classificació final. Però, sobre tot, el que cal destacar es la participació, fins a 28 membres del Club corregueren aquesta carrera.
Cal comentar també, el magnífic èxit de Javi Colomer que, a les pistes del Túria, es proclamà campió provincial absolut de pista a l’aire lliure, en la prova dels 1.500, dominant la carrera de forma clara.
Pel que respecta al cap de setmana anterior, la Milla de Silla, una de les mes valorades de la província, ens deixà el tercer lloc de Javi Mendoza i, sobre tot, el gran èxit dels xiquets, amb les victòries de Josep Garcia, Alex Morante, i el tercer lloc de Marc Garcia. Al dia següent, bons resultats a Domeño, amb el segon lloc d’Alex Morante i el tercer lloc de Natalia García (la seua primera copa).
Enhorabona a tots ells!
 |
 |
 |
| fotos |
Voltes a peu i entrenament de muntanya
Durant aquest cap de setmana, les carreres i activitats han estat ben diverses, des de la Volta a peu a Catadau, 11 kms en alguns moments bastant exigents, amb rampes que trencaven les cames i que fan d’aquesta carrera una de les populars mes dures que es fan a la nostra contornà, encara que la duresa també la determina ú mateix, en funció del ritme que s’imposa. En aquesta prova, cal destacar el tercer lloc de Guillem Tapia, en la seua categoria.
Una altra carrera celebrada el dissabte per la vesprada va ser el XXV Gran Fons de Massanassa, on l’èxit va estar en les carreres dels xiquets amb la victòria d’Alex Morante, en la seua categoria, mentre que en xiquetes, Natalia Garcia, va fer una molt bona carrera, anant de menys a mes.
Passant al diumenge, pel matí, tornaven les carreres de València, en aquesta ocasió es tractava d’una carrera molt saludable, ja que estava organitzada pel Col.legi Oficial de Metges, amb l’objectiu de fomentar l’esport com a practica saludable. Encara que hi hagué una bona representació del Club, fallaren alguns que havien aprofitat el cap de setmana per a anar d’excursió a Tabarca amb la Fundació. Destacar els bons resultats de Robert Roig i Pepe Bosch.
Per a finalitzar, una altra activitat ben diferent, però que també congregà a un nombrós grup de gent del Club, es tractava de realitzar un entrenament de muntanya amb un “final feliç” ( es a dir, amb esmorzar). Es tractava de fer una volta d’uns 18 kms per la muntanya del terme, amb l’objectiu de variar la rutina, gaudir de la natura i realitzar un exercici exigent que afavorirà el trobar-te en perfecta forma, per a afrontar els pròxims reptes.
Una altra carrera celebrada el dissabte per la vesprada va ser el XXV Gran Fons de Massanassa, on l’èxit va estar en les carreres dels xiquets amb la victòria d’Alex Morante, en la seua categoria, mentre que en xiquetes, Natalia Garcia, va fer una molt bona carrera, anant de menys a mes.
Passant al diumenge, pel matí, tornaven les carreres de València, en aquesta ocasió es tractava d’una carrera molt saludable, ja que estava organitzada pel Col.legi Oficial de Metges, amb l’objectiu de fomentar l’esport com a practica saludable. Encara que hi hagué una bona representació del Club, fallaren alguns que havien aprofitat el cap de setmana per a anar d’excursió a Tabarca amb la Fundació. Destacar els bons resultats de Robert Roig i Pepe Bosch.
Per a finalitzar, una altra activitat ben diferent, però que també congregà a un nombrós grup de gent del Club, es tractava de realitzar un entrenament de muntanya amb un “final feliç” ( es a dir, amb esmorzar). Es tractava de fer una volta d’uns 18 kms per la muntanya del terme, amb l’objectiu de variar la rutina, gaudir de la natura i realitzar un exercici exigent que afavorirà el trobar-te en perfecta forma, per a afrontar els pròxims reptes.
 |
 |
 |
Javi Colomer, campió autonòmic promesa
El dissabte passat es va celebrar el Campionat autonòmic promesa de pista a l’aire lliure, a les instal•lacions d’atletisme d’Alfàs del Pí., en la prova dels 5.000 mts llisos. En una carrera que va dominar de principi a fi, Javi Colomer va parar el crono en 15 minuts, 48 segons, el qual no el va deixar massa satisfet, encara que li va servir per a l’objectiu principal, quedar campió. De segur que tindrà altres oportunitats al llarg de la temporada per a seguir millorant aquest temps, però mentre cal que gaudeixca d’aquest nou èxit.
Aquest cap de setmana també s’han disputat carreres populars, una de les mes nombroses i amb una gran representació ha estat la Volta a peu d’Algemesí, una nova prova del Circuit de la Ribera. Una altra es va córrer a L’Alcúdia de Crespins, formant part del Circuit de la Costera, on tinguérem la participació d’alguns xiquets, destacant la victòria de Guillem Tapia en la seua categoria.
Enhorabona! Molta força,per a tots ells, per a continuar lluitant per a aconseguir els seus objectius.
Aquest cap de setmana també s’han disputat carreres populars, una de les mes nombroses i amb una gran representació ha estat la Volta a peu d’Algemesí, una nova prova del Circuit de la Ribera. Una altra es va córrer a L’Alcúdia de Crespins, formant part del Circuit de la Costera, on tinguérem la participació d’alguns xiquets, destacant la victòria de Guillem Tapia en la seua categoria.
Enhorabona! Molta força,per a tots ells, per a continuar lluitant per a aconseguir els seus objectius.
 |
 |
Jornada social del Club
Aquest Club es així. Els seus membres igual donen la talla en les curses mes exigents, en les carreres mes dures, en les mes ràpides, que anant de paella. Dóna gust veure i viure aquest bon ambient, com gaudeixen els xiquets i com la gent col•labora per a que tot transcórrega de forma perfecta. Gran part del Club ja havia complit aquest cap de setmana, alguns en pista, altres en la carrera d’Alzira i uns quants en la carrera matinal de València i ara, calia poder gaudir d’un dia de companyerisme, ple d’atractius gastronòmics.
Havíem quedat a les 10, per a fer la tradicional volteta de 5 kms, on cadascun tria la forma de fer-la, alguns en bici, altres corrent i un tercer grup caminant. Un bon exercici que donava justificació al que ens tocava després, ja que s’havia preparat un magnífic esmorzat, ben variat, amb dolç i salat, amb orxata i fartons, amb aigua llimó (igual l’esforç fet no justificava tant, però una vegada, es una vegada).
En aquest moment, ja s’havien incorporat alguns dels que venien de la cursa de la capital. Destacar en aquesta prova, el resultat de Javi Colomer , segon de la seua categoria i el tretze d’uns 5.000 en la general, repetint el lloc de l’anterior carrera.
Després de liquidar l’esmorzar, calia preparar-se per al segon plat del dia, la paella. I ací, tenim grans mestres, han sigut quatre calders, a cadascú millor, on els cuiners han pogut demostrar que estan fets uns Bekeles de la cuina, uns grans Masters Chef de l’arrós. Amb la lògica i sana rivalitat per a aconseguir el beneplàcit de tan exigent públic, els paellers han passat amb matrícula aquesta dura prova.
Una vegada, donat bon compte de la paella, ens esperava una animada i tranquil•la tertúlia , que ens servia per a reposar el menjar, facilitat pel cafè i els dolcets. I de repent, la sorpresa, com que som un Club ple de gent jove, plena d’energia, s’ha organitzat un partit de futbol, on s’ha demostrat que “el que tuvo, retuvo” i s’han pogut veure jugades d’alta escola, amb tocs exquisits i el millor, sense cap lesionat.
A la fi, un bon dia, que reforça una vegada mes el bon ambient que hi ha dins del Club i la bona predisposició de tothom per a que la jornada fora redona , on tots s’ho han passat d’allò mes be, des dels majors fins als mes menuts.
Havíem quedat a les 10, per a fer la tradicional volteta de 5 kms, on cadascun tria la forma de fer-la, alguns en bici, altres corrent i un tercer grup caminant. Un bon exercici que donava justificació al que ens tocava després, ja que s’havia preparat un magnífic esmorzat, ben variat, amb dolç i salat, amb orxata i fartons, amb aigua llimó (igual l’esforç fet no justificava tant, però una vegada, es una vegada).
En aquest moment, ja s’havien incorporat alguns dels que venien de la cursa de la capital. Destacar en aquesta prova, el resultat de Javi Colomer , segon de la seua categoria i el tretze d’uns 5.000 en la general, repetint el lloc de l’anterior carrera.
Després de liquidar l’esmorzar, calia preparar-se per al segon plat del dia, la paella. I ací, tenim grans mestres, han sigut quatre calders, a cadascú millor, on els cuiners han pogut demostrar que estan fets uns Bekeles de la cuina, uns grans Masters Chef de l’arrós. Amb la lògica i sana rivalitat per a aconseguir el beneplàcit de tan exigent públic, els paellers han passat amb matrícula aquesta dura prova.
Una vegada, donat bon compte de la paella, ens esperava una animada i tranquil•la tertúlia , que ens servia per a reposar el menjar, facilitat pel cafè i els dolcets. I de repent, la sorpresa, com que som un Club ple de gent jove, plena d’energia, s’ha organitzat un partit de futbol, on s’ha demostrat que “el que tuvo, retuvo” i s’han pogut veure jugades d’alta escola, amb tocs exquisits i el millor, sense cap lesionat.
A la fi, un bon dia, que reforça una vegada mes el bon ambient que hi ha dins del Club i la bona predisposició de tothom per a que la jornada fora redona , on tots s’ho han passat d’allò mes be, des dels majors fins als mes menuts.
 |
 |
 |
| Fotos |
10 k Alzira: 3ª prova Circuit de la Ribera i Autonòmic de pista
El dissabte, 27 de maig, va tindre lloc el 10 k d’Alzira, tercera prova del Circuit de la Ribera, amb un gran èxit. Era la primera vegada que es feia, i la realitat va superar les expectatives dels espectadors, ja que les inscripcions van ser molt nombroses, tenint que tancar-les abans d’hora, el qual va crear bastant confusió entre aquells que apuren fins als últims dies per a apuntar-se. Mes de 1.200 corredors es van inscriure (una gran quantitat per a ser el primer any), dels quals van acabar quasi 1.150.
En quant al recorregut, estava ben dissenyat, amb bastant alternatives, encara que, segurament, si fora per els organitzadors, canviarien mes les grans avingudes de fora de la ciutat per a utilitzar alguns carrers importants del centre, cosa complicada un dissabte per la vesprada. La finalització a les pistes d’atletisme, ha estat un gran encert, mentre que el tros de terra , al circuit de cross, li dona un toc diferent, fent una variació interessant respecte a les carreres d’asfalt (encara que de segur, no tots els corredors opinaran igual).
Respecte als nostres, l’assistència va estar elevada, competint tots ells a un bon nivell. Cal destacar, el sext lloc de Javi Mendoza en la general, fent una molt bona carrera (encara que comentà que li se va fer pesat els metres finals de terra). A mes a mes, quedà quart entre els sèniors, apunt d’aconseguir trofeu.
En quant al resultat general de la prova, victòria d’un vell conegut de la nostra carrera, Andrés Micó, després de disputar un bonic duel amb Fouad Benzeroual, atleta d’Alzira que corre pel C.A. Xàtiva. En quant a les dones, la primera va ser Davinia Albiñana, corredora local que es va imposar a Cristina Chorro i Oreto Costa, del C.A. L’Alcúdia.
Aquest dissabte, es va disputar també el Campionat autonòmic infantil de pista a l’aire lliure a les pistes del riu de València, amb un gran èxit per a un xiquet dels nostres, ja que Josep Garcia va quedar segon a la prova dels 3.000 mts llisos, amb un magnífic temps de 10:30. Cal felicitar-lo, tant a ell com a la seua família, per la dedicació a aquest món tant dur i de vegades, poc agraït, de l’atletisme.
Enhorabona a tots ells!
En quant al recorregut, estava ben dissenyat, amb bastant alternatives, encara que, segurament, si fora per els organitzadors, canviarien mes les grans avingudes de fora de la ciutat per a utilitzar alguns carrers importants del centre, cosa complicada un dissabte per la vesprada. La finalització a les pistes d’atletisme, ha estat un gran encert, mentre que el tros de terra , al circuit de cross, li dona un toc diferent, fent una variació interessant respecte a les carreres d’asfalt (encara que de segur, no tots els corredors opinaran igual).
Respecte als nostres, l’assistència va estar elevada, competint tots ells a un bon nivell. Cal destacar, el sext lloc de Javi Mendoza en la general, fent una molt bona carrera (encara que comentà que li se va fer pesat els metres finals de terra). A mes a mes, quedà quart entre els sèniors, apunt d’aconseguir trofeu.
En quant al resultat general de la prova, victòria d’un vell conegut de la nostra carrera, Andrés Micó, després de disputar un bonic duel amb Fouad Benzeroual, atleta d’Alzira que corre pel C.A. Xàtiva. En quant a les dones, la primera va ser Davinia Albiñana, corredora local que es va imposar a Cristina Chorro i Oreto Costa, del C.A. L’Alcúdia.
Aquest dissabte, es va disputar també el Campionat autonòmic infantil de pista a l’aire lliure a les pistes del riu de València, amb un gran èxit per a un xiquet dels nostres, ja que Josep Garcia va quedar segon a la prova dels 3.000 mts llisos, amb un magnífic temps de 10:30. Cal felicitar-lo, tant a ell com a la seua família, per la dedicació a aquest món tant dur i de vegades, poc agraït, de l’atletisme.
Enhorabona a tots ells!
 |
 |
 |
| Fotos |
Csp115 Ultratrail Penyagolosa
La gesta mereixia una crònica diferenciada de la MIM (es disputava en paral•lel), ja que no està a l’abast de tot el mon poder correr i finalitzar una prova de 118 kms, amb un desnivell acumulat de pujada de 5.439 mts i de baixada de 4.227 mts. Eixint des de Castelló, a nivell del mar, s’arriba fins al santuari de Sant Joan del Penyagolosa, després de passar per distints poblacions castellonenques . Amb caràcter de semi autosuficiència, es tractava del Campionat d’Espanya de carreres de muntanya d’Ultratrail.
Doncs bé, açò es el que ha realitzat (i no es la primera vegada) el nostre company Josep Lluís Ocheda (Jolu), després de deixar l’eixida a les 6 del matí del dissabte, i 25 h 53 m i 50 segons després fer la seua arribada al santuari, punt final d’aquesta llarga aventura. Si a tot açò li afegim que, abans de fer la parada a Sant Miquel de Torrocelles, sobre el km 40, va caure un bac, el que li va produir una ferida, de la qual va tindre que ser assistit, posant-li 2 punts. Aquest contratemps, que a qualsevol “mortal”, li haguera servit d’excusa per a abandonar la prova, no va ser un entrebanc per a continuar i finalitzar la cursa, després de quasi 80 kms amb dolors. Encara que intentava anar trotant, com que la cama li s’anava carregant, no li quedava mes remei que caminar per a poder acabar la carrera. A la fi, a la matinada del diumenge, l’objectiu va quedar complit, quedant totalment esgotat però feliç, com no podia ser d’altra manera.
Ens està malacostumant , però te molt de mèrit el que fa. Es digne d’admirar, aconseguir aquestes gestes, ja que es tracta d’un gran esforç no solament físic sinó, sobretot, mental.
En l’apartat competitiu, victòria per al castellonenc Remigio Queralt (12:31:43), proclamant-se primer campió d’Espanya d’Ultratrail, mentre que en dones, el primer lloc va estar per a l’atleta de la Vall d’Uixó, Xari Adrián (14:33:30). No és casualitat l’èxit dels corredors castellonencs, fruit de la gran tradició que hi ha en aquestes terres en les carreres de muntanya.
Enhorabona, Josep Lluís! Tens tota la nostra admiració! I ara, a recuperar-se.
 |
 |
MIM Penyagolosa 2013
La MIM del Penyagolosa , una de les carreres amb mes mística que es poden disputar en les nostres terres. Aquesta travessia per terres castellonenques , tal vegada no siga la prova de muntanya mes dura però, sense dubte en la mes coneguda i reconeguda de totes les que es celebren a la nostra Comunitat. L’esforç organitzatiu, el nombre de corredors (finalitzaren uns 1.300 en aquesta edició), el final al paratge del Santuari de Sant Joan del Penyagolosa, la quantitat de familiars , amics, espectadors que es congreguen en cadascuna de les etapes de la cursa, fan de tota ella una prova espectacular.
En aquesta edició, per sort per als corredors, no els acompanyaren les altes temperatures de l’any passat, qualificada com a la mes dura que s’ha celebrat. Amb un ambient molt mes agradable, per a resistir la dura tasca que els esperava, tant sols la pluja en els últims kilòmetres que afectà a molts dels participants, dificultà la part final del recorregut.
Pel que respecta als nostres, la participació d’enguany ha estat nombrosa, amb 7 corredors que han complit amb nota alta. Ha estat un gran èxit, finalitzant tots ells amb molt bones sensacions, tant els que hi participaven per primera vegada ( Javi Gorba, Nardo Vercher, Jose Parra i Enrique Vanaclocha), com els que repetien ( Vicent Puchol, Jaume Hervàs i Nardo García). La millora entre els que estigueren l’any passat ha estat notable, baixant el temps de forma significativa respecte a l’edició anterior en el cas de Vicent i Nardo i puguent-la acabar (ja ho havia fet en una altra ocasió) Jaume, que així es tragué l’espineta que portava clavada des de l’any passat.
Els guanyadors han estat Cristóbal Adell (5:20:05), amb una mitjana de 5:04 el km, (impressionant!) i Silvia Sos, en dones.
Solament veure l’emoció dels corredors els últims metres, una vegada veuen la meta, es una experiència molt bonica. La combinació de l’alegria i el cansament, amb les llàgrimes, en alguns casos, fa que siguen uns moments que perduren en el record i que provoquen que els sentiments brollen amb intensitat. Enhorabona a tots ells! Son uns cracks! Han demostrat que no solament estaven ben preparats físicament, sinó que tenen la fortalesa mental (fonamental!) per a superar aquesta prova tan dura i exigent.
Nota apart mereixerà la participació de Josep Lluís Ocheda en la CSP de 115 kms, que es celebrà en paral•lel.
En aquesta edició, per sort per als corredors, no els acompanyaren les altes temperatures de l’any passat, qualificada com a la mes dura que s’ha celebrat. Amb un ambient molt mes agradable, per a resistir la dura tasca que els esperava, tant sols la pluja en els últims kilòmetres que afectà a molts dels participants, dificultà la part final del recorregut.
Pel que respecta als nostres, la participació d’enguany ha estat nombrosa, amb 7 corredors que han complit amb nota alta. Ha estat un gran èxit, finalitzant tots ells amb molt bones sensacions, tant els que hi participaven per primera vegada ( Javi Gorba, Nardo Vercher, Jose Parra i Enrique Vanaclocha), com els que repetien ( Vicent Puchol, Jaume Hervàs i Nardo García). La millora entre els que estigueren l’any passat ha estat notable, baixant el temps de forma significativa respecte a l’edició anterior en el cas de Vicent i Nardo i puguent-la acabar (ja ho havia fet en una altra ocasió) Jaume, que així es tragué l’espineta que portava clavada des de l’any passat.
Els guanyadors han estat Cristóbal Adell (5:20:05), amb una mitjana de 5:04 el km, (impressionant!) i Silvia Sos, en dones.
Solament veure l’emoció dels corredors els últims metres, una vegada veuen la meta, es una experiència molt bonica. La combinació de l’alegria i el cansament, amb les llàgrimes, en alguns casos, fa que siguen uns moments que perduren en el record i que provoquen que els sentiments brollen amb intensitat. Enhorabona a tots ells! Son uns cracks! Han demostrat que no solament estaven ben preparats físicament, sinó que tenen la fortalesa mental (fonamental!) per a superar aquesta prova tan dura i exigent.
Nota apart mereixerà la participació de Josep Lluís Ocheda en la CSP de 115 kms, que es celebrà en paral•lel.
 |
 |
 |
| fotos |
XII 15 k Villa de Massamagrell
Mentre alguns membres del Club es divertien pujant i baixant muntanyes, altres se’n anaren el dissabte per la vesprada fins a Massamagrell, per a participar en una de les carreres mes prestigioses de les nostres terres. Pràcticament, tots els millors corredors habituals de les nostres curses han pres part en aquest gran fons, als que cal afegir un atleta del prestigi de Chema Martínez. L’atleta madrileny, no era la primera vegada que hi participava, i encara que no està en el seu millor moment, te nom per a donar un al•licient afegit a aquesta cursa. El concurs dels nostres ha estat nombrós, ja que uns vint han participat en aquesta edició. Cadascú, dins de les seues possibilitats ha pogut complir les expectatives amb que afrontava la cursa.
En l’apartat competitiu, el guanyador ha estat Ouais Zitane, amb un temps de 45 minuts i 25 segons, seguit de Hassane Ahouchar, que va precedir a Chema Martínez. En quant a les dones, la victòria va ser per a Isabel Checa del Playas de Castellón.
Un altra carrera feta. Ara, corrent a per la següent.
En l’apartat competitiu, el guanyador ha estat Ouais Zitane, amb un temps de 45 minuts i 25 segons, seguit de Hassane Ahouchar, que va precedir a Chema Martínez. En quant a les dones, la victòria va ser per a Isabel Checa del Playas de Castellón.
Un altra carrera feta. Ara, corrent a per la següent.
 |
 |
 |
Campionat provincial individual infantil i aleví per equips
El dissabte, 11, es celebraren a les pistes d’atletisme de Sueca dos campionats a l’aire lliure. Per una part, en jornada matinal, es disputà el Campionat provincial individual infantil, on el nostre atleta Josep Garcia aconseguí el subcampionat als 3.000 mts llisos, amb una marca extraordinària de 10:41.
Ja per la vesprada, li tocava el torn als alevins, ja que va tindre lloc el Campionat provincial per equips. L’actuació del C.A. La Ribera va ser destacadíssima , quedant subcampions , per darrere del Fent Camí de Mislata i davant del Torrent, el tercer en discòrdia, situant-se al nivell de clubs amb molts mes recursos però, sense cap dubte, als que superem en il•lusió. A aquest gran resultat van contribuir dos xiquets dels nostres, ja que les grans carreres de Marc Garcia, en el 1.000, i Alex Morante, en el 2.000, on foren superiors als seus contrincants, quedant en el primer lloc, ajudaren a aconseguir una gran puntuació. També cal destacar la victòria de l’atleta alzirenc, Kevin Ayen, als 500 mts. En aquests campionats, els xiquets a mes de la prova en que es defenen millor, també col•laboren disputant altres especialitats on no estan tant posats , però que son essencials per al resultat final conjunt. Per exemple, Marc va participar al llançament de pes, amb una bona actuació, ja que envià la bola fins als 5 mts i 97 cms.
Enhorabona a tots ells i a aquells que mantenen la il•lusió dels xiquets. Magnífica la llavor que s’està fent des del C.A. La Ribera que permet als nostres xiquets relacionar-se amb altres que mantenen la mateixa afició, cosa fonamental per a fer mes divertit un esport dur i sacrificat.
Per molts anys!
Ja per la vesprada, li tocava el torn als alevins, ja que va tindre lloc el Campionat provincial per equips. L’actuació del C.A. La Ribera va ser destacadíssima , quedant subcampions , per darrere del Fent Camí de Mislata i davant del Torrent, el tercer en discòrdia, situant-se al nivell de clubs amb molts mes recursos però, sense cap dubte, als que superem en il•lusió. A aquest gran resultat van contribuir dos xiquets dels nostres, ja que les grans carreres de Marc Garcia, en el 1.000, i Alex Morante, en el 2.000, on foren superiors als seus contrincants, quedant en el primer lloc, ajudaren a aconseguir una gran puntuació. També cal destacar la victòria de l’atleta alzirenc, Kevin Ayen, als 500 mts. En aquests campionats, els xiquets a mes de la prova en que es defenen millor, també col•laboren disputant altres especialitats on no estan tant posats , però que son essencials per al resultat final conjunt. Per exemple, Marc va participar al llançament de pes, amb una bona actuació, ja que envià la bola fins als 5 mts i 97 cms.
Enhorabona a tots ells i a aquells que mantenen la il•lusió dels xiquets. Magnífica la llavor que s’està fent des del C.A. La Ribera que permet als nostres xiquets relacionar-se amb altres que mantenen la mateixa afició, cosa fonamental per a fer mes divertit un esport dur i sacrificat.
Per molts anys!
 |
 |
 |
VII Carrera popular nocturna Benimamet-Feria Valencia
Emmarcada dins del Circuit de Carreres de València “Divina Pastora”, aquesta prova te els suficients al•licients com per a donar-li un toc especial, tant pel seu horari, per la nit, com pel seu final, a la pista del Pavelló Luis Puig, on et pots sentir com un veritable atleta d’elit.
Com sempre la participació ha estat massiva (mes de 5.000 corredors), amb una notable participació de corredors del Club, animats per la singularitat d’aquesta cursa, així com per poder anar després a sopar, amb una distància molt assequible (5, 600 kms.), el que la fa “apta per a tots els públics”. Si no han pogut anar mes gent del Club ha estat per la desafortunada coincidència amb la Volta a peu de L’Alcúdia, que s’havia celebrat eixa mateixa vesprada.
L’única nota negativa ha estat la falta de llum en alguns trams de la carrera, el qual li donava un component mes “nocturn” encara, això sí, amb una certa perillositat, en algunes zones. Malgrat açò, l’espectacular arribada a l’interior del pavelló, així com un ambient molt festiu, han fet que , a la fi, la gent haja quedat contenta.
En l’apartat esportiu, destacar el segon lloc de Javi Colomer en la seua categoria , quedant el tretze de la general.
Estes carreres estan aconseguint que molta gent que mai s’havia plantejat participar en una, ara ho faça i , a mes a mes, amb il•lusió. Amb molta cura, que açò enganxa!!
!
Com sempre la participació ha estat massiva (mes de 5.000 corredors), amb una notable participació de corredors del Club, animats per la singularitat d’aquesta cursa, així com per poder anar després a sopar, amb una distància molt assequible (5, 600 kms.), el que la fa “apta per a tots els públics”. Si no han pogut anar mes gent del Club ha estat per la desafortunada coincidència amb la Volta a peu de L’Alcúdia, que s’havia celebrat eixa mateixa vesprada.
L’única nota negativa ha estat la falta de llum en alguns trams de la carrera, el qual li donava un component mes “nocturn” encara, això sí, amb una certa perillositat, en algunes zones. Malgrat açò, l’espectacular arribada a l’interior del pavelló, així com un ambient molt festiu, han fet que , a la fi, la gent haja quedat contenta.
En l’apartat esportiu, destacar el segon lloc de Javi Colomer en la seua categoria , quedant el tretze de la general.
Estes carreres estan aconseguint que molta gent que mai s’havia plantejat participar en una, ara ho faça i , a mes a mes, amb il•lusió. Amb molta cura, que açò enganxa!!
!
 |
 |
 |
| fotos |
L’Alcúdia: segona prova del Circuit de la Ribera
Com no podia ser d’altra forma, una bona representació del Club en la segona prova del Circuit de la Ribera. La carrera de l’Alcúdia, d’alguna forma, marca l’inici per a molts de nosaltres de la temporada estival: dissabte per la vesprada, un poc de caloreta i no excessiu quilometratge, el qual fa que molta gent es decideixca a apuntar-se. Enguany, l’únic inconvenient estava en la coincidència amb la carrera nocturna de València, a la qual també hi anaren membres del Club.
Amb un gran ambient, la prova va transcorre segons el previst, sense incidents dignes de ressenyar, destacant els esforços de tota l’organització, per a que tot eixirà el millor possible.
En quant als nostres, ressaltar el paper dels xiquets, amb els bons resultats de Josep Garcia (primer ) i Alex Morante (segon), en les seues categories. Mentre que entre els majors, destacar el tercer lloc de Javi Mendoza, en sèniors, i el magnífic paper de Lina Sànchis que, en una de les seues primeres carrers ha quedat en una magnífica posició, amb un gran registre (45:23), el qual li augura un gran futur en la seua carrera dins d’aquest món , demostrant les condicions que tots ja li coneixíem.
Enhorabona a tots els que anaren!
Amb un gran ambient, la prova va transcorre segons el previst, sense incidents dignes de ressenyar, destacant els esforços de tota l’organització, per a que tot eixirà el millor possible.
En quant als nostres, ressaltar el paper dels xiquets, amb els bons resultats de Josep Garcia (primer ) i Alex Morante (segon), en les seues categories. Mentre que entre els majors, destacar el tercer lloc de Javi Mendoza, en sèniors, i el magnífic paper de Lina Sànchis que, en una de les seues primeres carrers ha quedat en una magnífica posició, amb un gran registre (45:23), el qual li augura un gran futur en la seua carrera dins d’aquest món , demostrant les condicions que tots ja li coneixíem.
Enhorabona a tots els que anaren!
 |
 |
 |
| fotos |
I Xàtiva Natura Trail
Sabíem que a Xàtiva, o feia molta calor o molt de fred, però ara també sabem que plou. Açò no seria massa transcendent, si no fora per la “mala” coincidència amb la primera edició de la Xàtiva Natura Trail, esdeveniment que constava de 2 proves: una cursa de muntanya competitiva d’uns 21 kms, amb un desnivell positiu de 1.100 mts. , i una marxa no competitiva de 12 kms i mig.Les condicions climàtiques, amb temperatures gèlides i una persistent i fina pluja, ha fet que la prova fora d’allò mes dura i perillosa, amb trams on la possibilitat de relliscar era bastant probable, el qual li dona un valor afegit a tots aquells que hi participaren.
Malgrat açò, pogueren gaudir d’un circuit molt bonic i divers, amb trams tècnics i senderes molt corredores, amb paratges de plena muntanya, trams de riu amb la seua vegetació i per a arredonir , una senda que puja al castell per la seua esquena, per a entrar dins el mateix i eixir al camí que baixa cap a la població, on als pocs metres es desviava als corredors per una senda amb escalons, que els conduirà a l’Albereda Jaume I de Xàtiva, punt de partida i final de la prova.
La bellesa del paisatge i la bona organització, a la fi, ha superat les condicions adverses , garantint un excel•lent futur a aquesta cursa que, de segur, va comptar en els pròxims anys amb molts seguidors.
Malgrat açò, pogueren gaudir d’un circuit molt bonic i divers, amb trams tècnics i senderes molt corredores, amb paratges de plena muntanya, trams de riu amb la seua vegetació i per a arredonir , una senda que puja al castell per la seua esquena, per a entrar dins el mateix i eixir al camí que baixa cap a la població, on als pocs metres es desviava als corredors per una senda amb escalons, que els conduirà a l’Albereda Jaume I de Xàtiva, punt de partida i final de la prova.
La bellesa del paisatge i la bona organització, a la fi, ha superat les condicions adverses , garantint un excel•lent futur a aquesta cursa que, de segur, va comptar en els pròxims anys amb molts seguidors.
 |
 |
 |
Carrera de la dona
El diumenge, 21 d’abril, s’ha celebrat la novena edició de la Carrera de la Dona, a la que assistim des del primer any. La nostra fidelitat ve determinada per la vocació clara de recolzar qualsevol esdeveniment que puga ajudar a fomentar la pràctica de l’esport entre qualsevol col•lectiu . Es de veres que es tracta d’una carrera un tant especial, on molta de la gent que hi participa fa el recorregut caminant , però també estem convençuts que la motivació que provoca en molta gent ha aconseguit que moltes dones realitzen algun tipus d’activitat física, de forma regular, i inclús peguen el pas per a començar a córrer .
En la primera edició mobilitzarem a unes 30 dones, mentre que enguany hem inscrit a unes 100 dones, de les quals la meitat era gent del Club. Altres carletines s’han apuntat per lliure però, sense dubte, la nostra llavor al llarg d’aquests anys de segur que ha donat a conèixer aquesta carrera, afavorint l’assistència.
Un gran èxit de convocatòria, amb unes 10.000 inscripcions, i amb la sensació de que podien haver sigut mes (moltes es quedaren sense dorsal) i que anirà creixen en els pròxims anys, malgrat els 8 euros que es tenien que pagar enguany, tal vegada una quantitat que entenem excessiva, donat el caràcter de l’acte. A mes de la vessant esportiva, la part lúdica, amb la sensació de participar en una gran festa, està clar que també ajuda a aquest constant creixement .
En l’apartat competitiu la victòria ha estat per a Fátima Ayachi , del Cárnicas Serrano, amb 23:57, seguida per Raquel Landín i Miriam Gregori. Abans de començar es va fer un homenatge a les víctimes de l’atemptat a la Marató de Boston, amb un minut de silenci, seguit amb gran emotivitat.
Si enguany no has pogut anar, fes el possible per a fer-ho a l’any següent, de segur que t’ho passaràs molt be. Ara, aprofita per a preparar-te durant l’any que tens per davant. Si has anat, segur que en la pròxima edició millores el que has fet en aquesta. En tot cas, continua practicant esport, ja que et trobaràs molt mes feliç.
En la primera edició mobilitzarem a unes 30 dones, mentre que enguany hem inscrit a unes 100 dones, de les quals la meitat era gent del Club. Altres carletines s’han apuntat per lliure però, sense dubte, la nostra llavor al llarg d’aquests anys de segur que ha donat a conèixer aquesta carrera, afavorint l’assistència.
Un gran èxit de convocatòria, amb unes 10.000 inscripcions, i amb la sensació de que podien haver sigut mes (moltes es quedaren sense dorsal) i que anirà creixen en els pròxims anys, malgrat els 8 euros que es tenien que pagar enguany, tal vegada una quantitat que entenem excessiva, donat el caràcter de l’acte. A mes de la vessant esportiva, la part lúdica, amb la sensació de participar en una gran festa, està clar que també ajuda a aquest constant creixement .
En l’apartat competitiu la victòria ha estat per a Fátima Ayachi , del Cárnicas Serrano, amb 23:57, seguida per Raquel Landín i Miriam Gregori. Abans de començar es va fer un homenatge a les víctimes de l’atemptat a la Marató de Boston, amb un minut de silenci, seguit amb gran emotivitat.
Si enguany no has pogut anar, fes el possible per a fer-ho a l’any següent, de segur que t’ho passaràs molt be. Ara, aprofita per a preparar-te durant l’any que tens per davant. Si has anat, segur que en la pròxima edició millores el que has fet en aquesta. En tot cas, continua practicant esport, ja que et trobaràs molt mes feliç.
 |
 |
 |
| fotos |
Entrenament oficial per a la MIM
Al igual que l’any passat, es va voler fer un entrenament previ a la Marató i Mitja del Penyagolosa, situant-se en el lloc on va a transcórrer aquesta dura i bonica carrera, com una forma d’anar mentalitzant-se i de conèixer el terreny per a aquells que no l’han feta mai.
9 corredors, acompanyats per altres caminants, eixien des de Carlet a la matinada per a arribar al Castell d’Adzaneta, per a iniciar una etapa exigent. S’havia decidit dos rutes paral•leles, en la que els que anaven corrent farien uns 32 kms , amb un desnivell positiu de 1.700 mts, mentre que els caminants, que partien de Xodos, tenien previst un recorregut d’uns 20 kms.
Els primers, que havien eixit a les 8 del matí, passaren per Sant Miquel de Torrocelles, la complicada Lloma Bernat (un dels punts mes durs), per a arribar a Xodos, des d’on anirien a Sant Joan de Penyagolosa, després de passar pel Marinet (un nou punt amb gran exigència) i La Banyadera. Ara calia tornar enrere , recorrent el barranc de la Pegunta, i tornant a passar per La Banyadera i el Marinet, fins a concloure a Xodos, punt final de l’etapa.
Els 7 caminants , encapçalats per Josep Lluís Ocheda, eixiren a les 9 per a fer un recorregut paregut , amb algunes variants, com va ser la pujada al Pic del Penyagolosa , per a poder coincidir tots (de forma sincronitzada) en la població de Xodos.
Com a aquest món hem vingut a patir, però sense passar-se’n, tot l’esforç ha estat alleugerit pels avituallaments preparats per Alberto i Jovi. Moltes gràcies a ells, per la seua col•laboració, a que la jornada haja estat tot un èxit.
Ja falta menys per al gran dia! Molts ànims!
9 corredors, acompanyats per altres caminants, eixien des de Carlet a la matinada per a arribar al Castell d’Adzaneta, per a iniciar una etapa exigent. S’havia decidit dos rutes paral•leles, en la que els que anaven corrent farien uns 32 kms , amb un desnivell positiu de 1.700 mts, mentre que els caminants, que partien de Xodos, tenien previst un recorregut d’uns 20 kms.
Els primers, que havien eixit a les 8 del matí, passaren per Sant Miquel de Torrocelles, la complicada Lloma Bernat (un dels punts mes durs), per a arribar a Xodos, des d’on anirien a Sant Joan de Penyagolosa, després de passar pel Marinet (un nou punt amb gran exigència) i La Banyadera. Ara calia tornar enrere , recorrent el barranc de la Pegunta, i tornant a passar per La Banyadera i el Marinet, fins a concloure a Xodos, punt final de l’etapa.
Els 7 caminants , encapçalats per Josep Lluís Ocheda, eixiren a les 9 per a fer un recorregut paregut , amb algunes variants, com va ser la pujada al Pic del Penyagolosa , per a poder coincidir tots (de forma sincronitzada) en la població de Xodos.
Com a aquest món hem vingut a patir, però sense passar-se’n, tot l’esforç ha estat alleugerit pels avituallaments preparats per Alberto i Jovi. Moltes gràcies a ells, per la seua col•laboració, a que la jornada haja estat tot un èxit.
Ja falta menys per al gran dia! Molts ànims!
 |
 |
 |
| fotos |
Marató de Paris
En la nostra gran tasca de conquerir el planeta (esportivament, per suposat), en aquestos dies hem aconseguit una nova fita, després de Quebec, Helsinki, Berlin, Viena, Barcelona,..., ara ens tocava Paris (oh, la la!), i fins allí hem enviat alguns dels nostres millors atletes ( Ximo, Felip, Mª José, Mª Jesús, Pepe, Nardo i Angels), per tal de que la missió es poguera completar. Malgrat la dificultat de l’aventura i el risc que suposa, no haviem sigut molt originals, a unes 40.000 ànimes se’ls havia ocorregut la mateixa idea ( que anem a fer el món està ple de bojos!). A la fi, l’objectiu es va complir, els nostres enviats prengueren la ciutat de la Llum i de l’Amor , solament amb la dolguda baixa de Mª José, víctima en aquesta prova, ella que havia estat vencedora en tantes de les altres en el passat i, sense dubte, de moltes de les futures. Després d’haver banyat les seues ferides en les aigües del Sena, es dedicaren a passejar orgullosos la seua gesta ( a l’altura de la torre Eiffel)pels Champs Elisées, arribant fins al mateix Arc du Triomphe, el qual creuaren amb el cap ben alt.
Per a preparar be aquest èxit, el dia anterior provaren l’asfalt dels carrers de Paris en una mini cursa, totalment festiva, on van estar acompanyats pels seues fidels escuders (soferts familiars que els segueixen allà on van).
Segurs de que, dins de poc, noves conquistes s’afegiran a les moltes que ja tenim, totes elles a la major glòria del Club i dels seus atletes. Que la sort vos acompanye!
Per a preparar be aquest èxit, el dia anterior provaren l’asfalt dels carrers de Paris en una mini cursa, totalment festiva, on van estar acompanyats pels seues fidels escuders (soferts familiars que els segueixen allà on van).
Segurs de que, dins de poc, noves conquistes s’afegiran a les moltes que ja tenim, totes elles a la major glòria del Club i dels seus atletes. Que la sort vos acompanye!
 |
 |
 |
Aledua Trail de Llombai
Aquest diumenge, 7 d’abril, es va realitzar el Aledua Trail de Llombai, probablement la prova de muntanya que sentim com a mes nostra, tant per la proximitat, com per ser una zona que utilitzem per a entrenar, així com per la bona relació amb alguns dels organitzadors. Aquesta carrera, tornava a servir com a un bon entrenament per a l’objectiu final, la MIM.
La gent ha quedat molt contenta, en aquesta primera edició, del recorregut i l’organització. Dividida en dos modalitats, hi ha havia una modalitat d’iniciació de poc mes de 10 kms, i la prova principal de 21,5 kms, per a gent mes experta i preparada. Malgrat ser un cap de setmana complicat, ja que la celebració de la boda de Manolo Carpena i Nuria a la qual assistiren bastants membres del Club va produir algunes baixes de la gent habitual d’aquest tipus de carrera. En aquest cas, la festa estava mes que justificada.
Enhorabona a tots ells i, sobretot, als nuvis!
La gent ha quedat molt contenta, en aquesta primera edició, del recorregut i l’organització. Dividida en dos modalitats, hi ha havia una modalitat d’iniciació de poc mes de 10 kms, i la prova principal de 21,5 kms, per a gent mes experta i preparada. Malgrat ser un cap de setmana complicat, ja que la celebració de la boda de Manolo Carpena i Nuria a la qual assistiren bastants membres del Club va produir algunes baixes de la gent habitual d’aquest tipus de carrera. En aquest cas, la festa estava mes que justificada.
Enhorabona a tots ells i, sobretot, als nuvis!
 |
 |
 |
Entrenament de muntanya Aledua Trail
Molt centrats en la muntanya,a tots aquells que s’han proposat un objectiu tan exigent com la MIM del Penyagolosa, no els queda altre remeï que intensificar la seua preparació realitzant carreres o entrenaments que puguen dur-los a un bon moment de forma en els dies del gran repte.
En aquesta ocasió es tractava d’un entrenament que emulava el pròxim Aledua Trail que es celebrarà el 7 d’abril. Una bona colla de gent, formada per membres del Club mes altres corredors de la contornà, han completat mes de 21 kms amb un desnivell positiu de 540 mts.
Molta sort a tots ells en aquest dur camí!
En aquesta ocasió es tractava d’un entrenament que emulava el pròxim Aledua Trail que es celebrarà el 7 d’abril. Una bona colla de gent, formada per membres del Club mes altres corredors de la contornà, han completat mes de 21 kms amb un desnivell positiu de 540 mts.
Molta sort a tots ells en aquest dur camí!
 |
 |
 |
Campionat provincial aleví de pista a l’aire lliure
A les pistes de Sueca es va celebrar el Campionat provincial aleví de pista a l’aire lliure, curiosament les de pista coberta també es feren a aquestes instal•lacions, evidentment per falta de pavellons coberts per a la pràctica de l’atletisme (solament està el Luis Puig).
La prova ha estat una nova exhibició dels fondistes del C.A. La Ribera, ja que a l’èxit del nostre atleta Alex Morante en els 2.000 , on es va proclamar campió amb uns magnífics 7:22 (que mal acostumats ens te!), cal afegir el triomf de Kevin Ayen , un altre corredor riberenc, en els 1.000 mts. Alex va participar als 60 mts. llisos parant el crono en 9 segons 2 dècimes. També obtingueren medalla Ayub Minani (500 mts) i Sandra Sánchis (2.000 mts), segons en les seues proves, així com Oscar Martínez, tercer en la carrera on guanyà Alex.
Pel que respecta als membres del nostre Club, cal destacar la participació de Marc García, molt be en els 500 i 60 tanques, i la de Natalia García ens els 500 que, molt minvada per malaltia , va fer tot el que va poder.
Enhorabona a tots ells! Es admirable la voluntat que demostren en cada entrenament i que ,de segur, els durà a millorar les seues prestacions.
 |
 |
 |
Marató i Mitja de Benissa- La Perimetral
Sense arribar a la popularitat de la del Penyagolosa , la Perimetral de Benissa es una de les proves mes reconegudes del calendari de carreres de muntanya, i mes si tenim en compte que es tracta solament de la seua segona edició. Els seus 65 kms, amb una dificultat molt alta, un desnivell aproximat positiu de 3.500 mts, la fan d’allò mes dura, solament apta per a corredors molt ben preparats, física i mentalment. El sofriment dels participants, es pot veure minvat pel paisatge espectacular per on transcorreix, descobrint la comarca de la Marina, amb la visita als termes de Benissa, Lliber, Calp, Xaló, Callosa d’En Sarrià, Senija i Gata de Gorgos, pujant als punts geodèsics del cim de Bèrnia (1.127 mts), Tossal del Castellet de la Solana (742 mts.) i Serrellars (432), a mes d’altres 6 pics importants.
Partint del Palau Sant Pere de Benissa, a les 6 del matí, els participants compten amb un temps màxim de 16 hores per a completar la prova que, a la fi, va ser una miqueta mes dura, ja que pareix ser que hi havia uns 2 kms mes en el total del recorregut, així com alguns metres mes en el desnivell. Amb mes senda i menys pista que l’any passat, la organització ha estat molt bona, intentant tindre cura de tots els detalls i procurant fer la carrera el mes bonica possible.
En quant al dia, fresc i una miqueta ventós, no va estar mal per a córrer en bones condicions, sobre tot per a superar el tram de cordes, passamans i escala, tal vegada el tram mes dur, i mes després dels kilòmetres que ja es duien.
Victòria final per al corredor del Marathon de Crevillent, Sebastián Sánchez, amb un temps de 6:56:26, seguit per Santiago García (7:05:30). En aquesta edició ha participat el nostre company Josep Lluís Ocheda, un habitual d’aquest tipus de proves.
Partint del Palau Sant Pere de Benissa, a les 6 del matí, els participants compten amb un temps màxim de 16 hores per a completar la prova que, a la fi, va ser una miqueta mes dura, ja que pareix ser que hi havia uns 2 kms mes en el total del recorregut, així com alguns metres mes en el desnivell. Amb mes senda i menys pista que l’any passat, la organització ha estat molt bona, intentant tindre cura de tots els detalls i procurant fer la carrera el mes bonica possible.
En quant al dia, fresc i una miqueta ventós, no va estar mal per a córrer en bones condicions, sobre tot per a superar el tram de cordes, passamans i escala, tal vegada el tram mes dur, i mes després dels kilòmetres que ja es duien.
Victòria final per al corredor del Marathon de Crevillent, Sebastián Sánchez, amb un temps de 6:56:26, seguit per Santiago García (7:05:30). En aquesta edició ha participat el nostre company Josep Lluís Ocheda, un habitual d’aquest tipus de proves.
 |
 |
 |
Mitja marató de muntanya Font Amarga-Les Salines i Volta a peu a Nazaret
En la seua preparació per a la MIM del Penyagolosa, alguns dels nostres han participat aquest diumenge en la V Mitja Marató de muntanya Font Amarga-Les Salines, que te lloc als voltants de Villanova de Castelló. No tenint un desnivells exagerats, es tracta d’un autèntic “trenca-cames”, amb continues pujades i baixades, destacant el paratge natural de la Font Amarga. Tots els membres del Club han fet una bona carrera, malgrat les falles, les lesions i altres circumstàncies, havent acabat (un èxit en sí) i, a mes a mes, amb bones sensacions. La pròxima etapa probablement siga el Trail d’Aledua a Llombai.
També aquest diumenge s’ha disputat una nova cursa del Circuit de Carreres populars de València, en aquesta ocasió li tocava el torn a la X Volta a peu a Nazaret. Els seus poc mes de 6 kms, fa bastant accessible disputar aquesta prova, el qual fa que la participació siga molt nombrosa. Per suposat, un bon grapat de corredors del Club han pres part.
També aquest diumenge s’ha disputat una nova cursa del Circuit de Carreres populars de València, en aquesta ocasió li tocava el torn a la X Volta a peu a Nazaret. Els seus poc mes de 6 kms, fa bastant accessible disputar aquesta prova, el qual fa que la participació siga molt nombrosa. Per suposat, un bon grapat de corredors del Club han pres part.
 |
 |
 |
| fotos |
VII Marató de muntanya de Borriol
La marató de muntanya de Borriol està considerada com una de les proves de muntanya mes dures que es celebra a nivell estatal, 42 kms. amb un desnivell positiu de mes de 2.500 metres.
Partint de la població castellonenca de Borriols, 307 valents es disposaren a completar la prova , dels quals solament 21 no pogueren completar-la. Amb un bon dia per a córrer , amb una mitjana de 12-15º, els guanyadors de la prova va estar, Iván Ortiz (campió d’Espanya), amb un temps de 3:56:57, que s’imposà a l’atleta d’Albocasser , Cristobal Adell. En dones, la victòria va ser per a la palentina, Nuria Domínguez, completant la prova amb un crono de 4:46:04.
Pel que respecta als nostres, van participar-hi Vicent Puchol (6:23:46) i Jaume Hervàs (6:47:02), en la seua primera assistència a aquesta carrera. Dur entrenament per a preparar la pròxima Marató i Mitja del Penyagolosa, però que de segur es servirà per a “volar” camí del santuari. En declaracions a la “premsa”, Jaume senyalava que havia sigut el mes dur que havia fet mai, el qual ens diu de la dificultat d’aquesta prova, amb moments que tenies que pujar agafat per una corda.
Ara, pel que respecta a notícies de muntanya, a esperar la participació de Josep Lluís Ocheda, en la Perimetral de Benissa, un altra de les proves mes emblemàtiques del nostre calèndari.
Partint de la població castellonenca de Borriols, 307 valents es disposaren a completar la prova , dels quals solament 21 no pogueren completar-la. Amb un bon dia per a córrer , amb una mitjana de 12-15º, els guanyadors de la prova va estar, Iván Ortiz (campió d’Espanya), amb un temps de 3:56:57, que s’imposà a l’atleta d’Albocasser , Cristobal Adell. En dones, la victòria va ser per a la palentina, Nuria Domínguez, completant la prova amb un crono de 4:46:04.
Pel que respecta als nostres, van participar-hi Vicent Puchol (6:23:46) i Jaume Hervàs (6:47:02), en la seua primera assistència a aquesta carrera. Dur entrenament per a preparar la pròxima Marató i Mitja del Penyagolosa, però que de segur es servirà per a “volar” camí del santuari. En declaracions a la “premsa”, Jaume senyalava que havia sigut el mes dur que havia fet mai, el qual ens diu de la dificultat d’aquesta prova, amb moments que tenies que pujar agafat per una corda.
Ara, pel que respecta a notícies de muntanya, a esperar la participació de Josep Lluís Ocheda, en la Perimetral de Benissa, un altra de les proves mes emblemàtiques del nostre calèndari.
 |
 |
 |
Marató de Barcelona
Una vegada mes, membres del Club han participat en la Marató de Barcelona, enguany baix una pluja intermitent que ha suposat una dificultat afegida. Malgrat açò, el temps d’Alberto Vidal (2:56:10) i de Miguel Gabaldón (3:19:02) han estat excel•lents, un gran resultat després de l’esforç que ha suposat els mesos d’entrenament. El lloc 392 que ha ocupat Alberto en l’arribada, entre els mes de 18.000 participants, ens dona una idea de l’alt nivell que ha demostrat. El Club ha estat molt ben representat.
La victòria final ha estat per a l’etíop Abera Hunde, amb un temps de 2:10:17, en homes, i la seua compatriota Berha Yachem (2:34:39), en dones, mentre que el primer espanyol que va entrar va ser Jaume Leiva, que va quedar quint amb un temps de 2:13:41. Com a curiositat, enguany s’han perdut unes 1.000 inscripcions respecte a l’any anterior, sent significatiu el nombre d’estrangers, un 40 per cent, sobre tot francesos.
Enhorabona als dos, ja que una carrera mes han demostrat la seua passió per aquest esport, tan sacrificat, que te la màxima expressió en la marató, on els sentiments es barregen, entre el dolor de les cames, el malestar i la gran alegria i emoció que suposa l’arribada a meta.
Fins a l’altre!
 |
 |
 |
Campionat d’Espanya de camp a través per federacions i individual
Aquest diumenge, s’ha celebrat a la localitat catalana de Granollers, el Campionat d’Espanya de cross, tant a nivell individual com per seleccions autonòmiques.
En la categoria absoluta, la victòria en homes ha estat per a Sergio Sánchez que s’ha imposat a Carles Castillejo i a Ayad Lamdassem , mentre que en dones el triomf va ser per a Gema Barrachina, ja que les que quedaren en els 2 primers llocs, no comptaven per a l’individual (no son espanyoles), però sí per al d’equip (es permet córrer a un atleta, no espanyol, que tinga la fitxa en eixe territori) . Per seleccions, les victòries van ser per a Catalunya, en homes, i en dones, per a Cantabria (amb les germanes Fuentes-Pila).
En la categoria promesa, va participar Javi Colomer, com a membre de la selecció valenciana. No va ser la seua millor participació, però de segur que tindrà altres oportunitats per a demostrar la seua qualitat. Sense anar mes lluny, la setmana pròxima el campionat universitari, al que també assistirà.
En la categoria absoluta, la victòria en homes ha estat per a Sergio Sánchez que s’ha imposat a Carles Castillejo i a Ayad Lamdassem , mentre que en dones el triomf va ser per a Gema Barrachina, ja que les que quedaren en els 2 primers llocs, no comptaven per a l’individual (no son espanyoles), però sí per al d’equip (es permet córrer a un atleta, no espanyol, que tinga la fitxa en eixe territori) . Per seleccions, les victòries van ser per a Catalunya, en homes, i en dones, per a Cantabria (amb les germanes Fuentes-Pila).
En la categoria promesa, va participar Javi Colomer, com a membre de la selecció valenciana. No va ser la seua millor participació, però de segur que tindrà altres oportunitats per a demostrar la seua qualitat. Sense anar mes lluny, la setmana pròxima el campionat universitari, al que també assistirà.
 |
 |
Alcantera: primera carrera del Circuit de La Ribera
El diumenge, 10 de març, pel matí, es va celebrar la II Mitja marató d’Alcantera, primera prova del Circuit de la Ribera, amb la victòria de Fulgencio Sánchez, del club Tragaleguas, mentre que en dones va ser la veterana Carmen Sala. La victòria per equips va estar per a L’Alcúdia que , com ja demostrà l’any passat, serà un dur rival per a que puguem revalidar el títol. A mes a mes, aquest any esta cursa comptava amb la particularitat de donar la possibilitat de fer un quart de marató (uns 10 kms), per a aquelles persones que no es venia be una distància tan llarga.
Es una llàstima que el canvi de data, després de la mala experiència de l’any passat, no es traduïra en una participació molt elevada. A mes a mes, després de tot l’esforç de l’organització, una errada puntual, va fer que es correguera un tros mes, fent mes metres dels que corresponien.
En quant als nostres, participaren tant en la distància llarga com la curta, però les distintes circumstàncies del moment de la temporada, va fer que s’ho prengueren mes com un entrenament, i no eixiren a competir.
Destacar el debut, com a membre del Club, de Vicent Bonafé. Molta sort i moltes carreres, per a ell!.
Es una llàstima que el canvi de data, després de la mala experiència de l’any passat, no es traduïra en una participació molt elevada. A mes a mes, després de tot l’esforç de l’organització, una errada puntual, va fer que es correguera un tros mes, fent mes metres dels que corresponien.
En quant als nostres, participaren tant en la distància llarga com la curta, però les distintes circumstàncies del moment de la temporada, va fer que s’ho prengueren mes com un entrenament, i no eixiren a competir.
Destacar el debut, com a membre del Club, de Vicent Bonafé. Molta sort i moltes carreres, per a ell!.
 |
 |
 |
Marxa Dos Aigües-Carlet “ Pujada a les 3 Gràcies”
Com estava programat, el dissabte passat, acudirem tots un poc abans de les 6 de la matinada per portar a terme la Marxa de Dos Aigües a Carlet “III Pujada a les Tres Gràcies “.
Ja es presagiava que anava a fer un dia esplèndid, no tan sols perque ho haguera anunciat el temps a la televisió, si no més bé perquè lluïa un cel estrellat i una lluna, que encara que per la meitat, donava sensació d’un astre poderós.
A les 6:10 ja hi érem els 45 caminants a dalt de l’autobús, després d’haver pres un cafenet a l’únic bar obert a la zona del Vidre, des d’on havíem quedat per a la partida.
A les 7:05 baixàvem de l’autobús a Dos Aigües i en tan sols 10 minutets per als últims preparatius … lligar-se les sabates, ficar-se els guants, obrir el gaiato, carregar-se les motxilles…mamprenguérem la marxa, amb una temperatura no massa freda, marcava +3 graus, i que ens obligà molt prompte a fer una paradeta per llevar-nos alguna de les peces de roba i carregar un poc més la motxilla.
La caminada la començarem agafant la senda de l’antic camí de Dos Aigües a Macastre, ja quasi desaparegut, i que marca una ruta molt bonica al voltant del massís de l’Ave i que ens portaria al pic, passant per la font del Fardatxo on aprofitarem per fer unes quantes fotos i veure una miqueta d’aigua pura de muntanya. El paisatge que ens deparà la pujada fins al pic, de 952 m d’altitud, fou extraordinari, tot blanc. La nevada que hi havia a partir de la meitat de la vessant ens feia patir per a caminar, però ens obria l’esperit al contemplar aquelles vistes tant meravelloses. Ja dalt del pic de l’Ave, cap a les 9:00 del matí, aprofitarem per fer-nos la foto de família i moltes altres fotos, perque les vistes que contemplàvem mostraven un paisatge quasi pirenaic amb totes les serralades nevades i un dia amb unes vistes espectaculars… la Serra Martés, el pic del Caroig, la Serra Calderona i fins el nostre mític Penyagolosa, a més de tota la Foia de Bunyol, la part nord de la Ribera i l’Horta. Després començarem a baixar per la pista forestal que surt de l’observatori del pic i que ens portaria fins a les cases del “ Collao “ on arribàrem a les 10:00 del matí i on l’equip de logística ens tenia preparat un esmorzar “que llevava el sanglot”…coquetes en cansalada i llonganissa, bocates de formatge i fuet, coques saginoses i d’anous i panses, suc de quequi de la Cooperativa i taronges de Frutas Carrusel i per acabar un cafenet.
Després de tot açò i cap a les 10:30, conforme poguérem, mamprenguérem la marxa fins a la segona Gràcia del dia, la Colaita de 823 m d’altitud, des de les cases de “Collao” agafarem la senda que puja per el barranc de la Solsida i que ens porta a visitar la font del mateix nom i ens puja al pic de la Solsida des d’on comencem a veure el pic de la Colaita, i per on bordejant algunes vessants aplegarem a la pista forestal que ens acostarà al nostre segon pic, no sense abans haver contemplat les espectaculars vistes de la Canal de Dos Aigües i els barranc que baixen fins al Xúquer amb la vista, de lluny, del pantà de Tous. Cap a les 12:45 agafarem la senda que ens porta a dalt de la Colaita i on aplegarem sobre les 13:30 amb la satisfacció d’haver pujat ja dos dels tres pics que avui teníem previst. Foto de família i altres fotos de rigor i cap avall, a buscar el lloc on tindríem el segon avituallament del dia.
La pujada i la baixada de la Colaita foren prou dures i d’un gran desgast físic, no tan sols per les pendents que hi havien, sinò més bé per l’agressivitat del terreny que xafàvem, ple de pedres soltes i de punta que t’obligaven a xafar malament i que incrementaven el risc de lesió, i on alguns dels peus menys experimentats patiren de valent fins aplegar al nostre proper destí. Ja baix de la Colaita agafarem la pista que ens portaria al paratge de Plaselvir, en terme de Catadau, on pararíem a dinar i al que aplegarem a les 15:00 hores. De nou l’equip de logística ens tenia preparat un refrigeri que ens faria pensar en fer una becadeta, cosa totalment impossible per a tal dia…pans d’horta, truites de creïlla, pizzes de tomaca i de ceba, formatge i fuet, cervesa, vi del terreny, suc de quequi, taronges, carabasses torrades, cafenet… en fi, per què dir més.
I després d’açò, cap a les 15:45, començarem de nou a caminar per a aconseguir la tercera Gràcia del dia i així poder completar el nostre objectiu.
La pujada a Matamon des de Catadau no es molt llarga, però es molt dura degut a la seua pronunciada pendent, i en la panxa plena es fa insuportable. No obstant, i cap a les 17:30 férem cim en el nostre més emblemàtic pic de 506 m d’altitud i que coronarem amb una alegria desbordant i amb la il•lusió posada ja en el proper any. La foto de família i les demés fotos de rigor, i cap avall, que encara ens esperava una bona marxa, fins al poble, d’aproximadament uns 9 kms fins aplegar a la zona del Vidre, que era d’on havíem eixit feia tant sols unes 12 hores.
A les 7 de la vesprada ja tots hi eren al poble, contents i satisfets d’haver aconseguit, un any més, el nostre objectiu. I no era per a menys, ja que havíem recorregut més de 38 kms de muntanya amb un desnivell acumulat de més de 1.500 m i una dificultat bastant alta. ¡Era per estar contents i satisfets¡
Però ací no s’havia acabat tot. Encara faltava una nova picadeta per a recuperar forces i el fi de festa on tots ens felicitarem per el dia que havíem passat junts i que havia estat meravellós, tant de públic com de crítica. I amb el repartiment de samarretes i diplomes commemoratius ens anàrem acomiadant i quedant per al proper any que ens tocarà la quarta pujada.
Ja es presagiava que anava a fer un dia esplèndid, no tan sols perque ho haguera anunciat el temps a la televisió, si no més bé perquè lluïa un cel estrellat i una lluna, que encara que per la meitat, donava sensació d’un astre poderós.
A les 6:10 ja hi érem els 45 caminants a dalt de l’autobús, després d’haver pres un cafenet a l’únic bar obert a la zona del Vidre, des d’on havíem quedat per a la partida.
A les 7:05 baixàvem de l’autobús a Dos Aigües i en tan sols 10 minutets per als últims preparatius … lligar-se les sabates, ficar-se els guants, obrir el gaiato, carregar-se les motxilles…mamprenguérem la marxa, amb una temperatura no massa freda, marcava +3 graus, i que ens obligà molt prompte a fer una paradeta per llevar-nos alguna de les peces de roba i carregar un poc més la motxilla.
La caminada la començarem agafant la senda de l’antic camí de Dos Aigües a Macastre, ja quasi desaparegut, i que marca una ruta molt bonica al voltant del massís de l’Ave i que ens portaria al pic, passant per la font del Fardatxo on aprofitarem per fer unes quantes fotos i veure una miqueta d’aigua pura de muntanya. El paisatge que ens deparà la pujada fins al pic, de 952 m d’altitud, fou extraordinari, tot blanc. La nevada que hi havia a partir de la meitat de la vessant ens feia patir per a caminar, però ens obria l’esperit al contemplar aquelles vistes tant meravelloses. Ja dalt del pic de l’Ave, cap a les 9:00 del matí, aprofitarem per fer-nos la foto de família i moltes altres fotos, perque les vistes que contemplàvem mostraven un paisatge quasi pirenaic amb totes les serralades nevades i un dia amb unes vistes espectaculars… la Serra Martés, el pic del Caroig, la Serra Calderona i fins el nostre mític Penyagolosa, a més de tota la Foia de Bunyol, la part nord de la Ribera i l’Horta. Després començarem a baixar per la pista forestal que surt de l’observatori del pic i que ens portaria fins a les cases del “ Collao “ on arribàrem a les 10:00 del matí i on l’equip de logística ens tenia preparat un esmorzar “que llevava el sanglot”…coquetes en cansalada i llonganissa, bocates de formatge i fuet, coques saginoses i d’anous i panses, suc de quequi de la Cooperativa i taronges de Frutas Carrusel i per acabar un cafenet.
Després de tot açò i cap a les 10:30, conforme poguérem, mamprenguérem la marxa fins a la segona Gràcia del dia, la Colaita de 823 m d’altitud, des de les cases de “Collao” agafarem la senda que puja per el barranc de la Solsida i que ens porta a visitar la font del mateix nom i ens puja al pic de la Solsida des d’on comencem a veure el pic de la Colaita, i per on bordejant algunes vessants aplegarem a la pista forestal que ens acostarà al nostre segon pic, no sense abans haver contemplat les espectaculars vistes de la Canal de Dos Aigües i els barranc que baixen fins al Xúquer amb la vista, de lluny, del pantà de Tous. Cap a les 12:45 agafarem la senda que ens porta a dalt de la Colaita i on aplegarem sobre les 13:30 amb la satisfacció d’haver pujat ja dos dels tres pics que avui teníem previst. Foto de família i altres fotos de rigor i cap avall, a buscar el lloc on tindríem el segon avituallament del dia.
La pujada i la baixada de la Colaita foren prou dures i d’un gran desgast físic, no tan sols per les pendents que hi havien, sinò més bé per l’agressivitat del terreny que xafàvem, ple de pedres soltes i de punta que t’obligaven a xafar malament i que incrementaven el risc de lesió, i on alguns dels peus menys experimentats patiren de valent fins aplegar al nostre proper destí. Ja baix de la Colaita agafarem la pista que ens portaria al paratge de Plaselvir, en terme de Catadau, on pararíem a dinar i al que aplegarem a les 15:00 hores. De nou l’equip de logística ens tenia preparat un refrigeri que ens faria pensar en fer una becadeta, cosa totalment impossible per a tal dia…pans d’horta, truites de creïlla, pizzes de tomaca i de ceba, formatge i fuet, cervesa, vi del terreny, suc de quequi, taronges, carabasses torrades, cafenet… en fi, per què dir més.
I després d’açò, cap a les 15:45, començarem de nou a caminar per a aconseguir la tercera Gràcia del dia i així poder completar el nostre objectiu.
La pujada a Matamon des de Catadau no es molt llarga, però es molt dura degut a la seua pronunciada pendent, i en la panxa plena es fa insuportable. No obstant, i cap a les 17:30 férem cim en el nostre més emblemàtic pic de 506 m d’altitud i que coronarem amb una alegria desbordant i amb la il•lusió posada ja en el proper any. La foto de família i les demés fotos de rigor, i cap avall, que encara ens esperava una bona marxa, fins al poble, d’aproximadament uns 9 kms fins aplegar a la zona del Vidre, que era d’on havíem eixit feia tant sols unes 12 hores.
A les 7 de la vesprada ja tots hi eren al poble, contents i satisfets d’haver aconseguit, un any més, el nostre objectiu. I no era per a menys, ja que havíem recorregut més de 38 kms de muntanya amb un desnivell acumulat de més de 1.500 m i una dificultat bastant alta. ¡Era per estar contents i satisfets¡
Però ací no s’havia acabat tot. Encara faltava una nova picadeta per a recuperar forces i el fi de festa on tots ens felicitarem per el dia que havíem passat junts i que havia estat meravellós, tant de públic com de crítica. I amb el repartiment de samarretes i diplomes commemoratius ens anàrem acomiadant i quedant per al proper any que ens tocarà la quarta pujada.
 |
 |
 |
| fotos |
7k-14k-21k-Agroguadassuar
El diumenge, pel matí, es celebrà a Guadassuar una cursa un tant especial. Organitzada pel Club de Triatló d’aquesta localitat, i emmarcada dins dels actes de la fira agrícola Agroguadassuar, en aquesta primera edició naix amb una vocació popular (3 distàncies adaptades a les distintes preparacions) i solidària,ja que es col•laborava en 3 projectes d’ajuda social.
Com no podia ser d’altra forma, alguns membres del Club han participat en aquesta nova cursa, en les 3 modalitats, destacant la victòria de Javi Colomer en la prova dels 7 kms (pareix ser que hi havia mes distància), amb una carrera còmoda, que ha dominat de principi a fi, a un ritme de poc mes de 3 minuts el km. i que li serveix d’entrenament per al pròxim campionat d’Espanya en el que te que participar.
Com no podia ser d’altra forma, alguns membres del Club han participat en aquesta nova cursa, en les 3 modalitats, destacant la victòria de Javi Colomer en la prova dels 7 kms (pareix ser que hi havia mes distància), amb una carrera còmoda, que ha dominat de principi a fi, a un ritme de poc mes de 3 minuts el km. i que li serveix d’entrenament per al pròxim campionat d’Espanya en el que te que participar.
 |
 |
 |
Marató de la Serra d’Espadà
El diumenge, 24 de febrer, es va celebrar la XV Marató d’Espadà, prova de muntanya que creua el Parc Natural de la Serra d’Espadà, espai protegit d’alt valor ecològic degut a la microrreserva floral que es troba al costat del pic, ben protegida per a l’ocasió. En aquesta carrera, que començava i acabava a la localitat de Segorbe, va participar el nostre company Josep Lluís Ocheda. A la duresa del recorregut, calia sumar les condicions climatològiques, ja que el matí era molt fred i ventós, de ple hivern, amb temperatures a l’inici de 3 o 4 graus per davall de zero, encara que després anaren pujant fins als 10-12 graus, a migdia.
El perfil de la cursa, modificat en edicions anteriors, arribava fins al pic d’Espadà, després de passar per la Vall d’Almonacid, baixant per Almedijar i Castellnovo, fins arribar de nou a Segorbe. La baixada, forta i pedregosa, converteixen a aquesta clàssica marató en una prova dura i tècnica
Josep Lluís, va fer un temps de 6 h 41 m, quedant en el lloc 689 de la general i el 207 de la seua categoria.
El perfil de la cursa, modificat en edicions anteriors, arribava fins al pic d’Espadà, després de passar per la Vall d’Almonacid, baixant per Almedijar i Castellnovo, fins arribar de nou a Segorbe. La baixada, forta i pedregosa, converteixen a aquesta clàssica marató en una prova dura i tècnica
Josep Lluís, va fer un temps de 6 h 41 m, quedant en el lloc 689 de la general i el 207 de la seua categoria.
 |
 |
Campionat d’Espanya, Mitja Marató de Xàtiva i Carrera de l’ Universitat de València
Aquest diumenge, s’ha celebrat el Campionat d’Espanya de camp a través de Clubs, a Oropesa (Castelló). La nostra única representació ha estat Javi Colomer ja que, per desgràcia, en els equips cadets del C.A. La Ribera, no hi havia ningun corredor local. Javi, que corre en competició oficial pel Playas de Castellón, ha fet una bona carrera, quedant el 38 entre els promeses i ajudant a que el seu equip haja aconseguit el quint lloc (ell ha estat el segon dels seus). Enhorabona a Javi i als equips cadets de La Ribera!
Les dos carreres populars d’aquest cap de setmana ha estat ben distintes, per una part una mitja marató (21,095 kms.) i per altra una carrera del circuit de populars de València (5,335 kms).
La Mitja Marató de Xàtiva , en la seua novena edició, ha sigut un nou èxit per al nostre Club, sobre tot en el que respecte a les xiques, ja que les dos xiques que hi participaven han aconseguit trofeu. Amb una representació de 9 corredors, tots ells han rendit a gran altura, ja que cadascú dins del seu nivell, han fet unes marques molt bones. La preparació per a la marató, en la que estan immerses les dos, es clar que ha ajudat a Mª José Del Pozo (segona veterana A) i a Angels Gonzàlez ( tercera veterana C) a aconseguir pujar al pòdium.
Però, sense dubte, la prova on hi ha hagut una participació mes nombrosa ha estat la II Carrera Universitat de València, la segona del Circuit de Carreres Populars de la Ciutat de València. Dins dels 24 que han corregut , caldria destacar la bona actuació de Pepe Bosch, 88 de la general i 55 de la seua categoria, entre els prop de 6.000 corredors.
Les dos carreres populars d’aquest cap de setmana ha estat ben distintes, per una part una mitja marató (21,095 kms.) i per altra una carrera del circuit de populars de València (5,335 kms).
La Mitja Marató de Xàtiva , en la seua novena edició, ha sigut un nou èxit per al nostre Club, sobre tot en el que respecte a les xiques, ja que les dos xiques que hi participaven han aconseguit trofeu. Amb una representació de 9 corredors, tots ells han rendit a gran altura, ja que cadascú dins del seu nivell, han fet unes marques molt bones. La preparació per a la marató, en la que estan immerses les dos, es clar que ha ajudat a Mª José Del Pozo (segona veterana A) i a Angels Gonzàlez ( tercera veterana C) a aconseguir pujar al pòdium.
Però, sense dubte, la prova on hi ha hagut una participació mes nombrosa ha estat la II Carrera Universitat de València, la segona del Circuit de Carreres Populars de la Ciutat de València. Dins dels 24 que han corregut , caldria destacar la bona actuació de Pepe Bosch, 88 de la general i 55 de la seua categoria, entre els prop de 6.000 corredors.
 |
 |
 |
15 k, entrenament de muntanya i pista
Aquest cap de setmana, per a no perdre la costum, nou èxit per als nostres. Josep García ha aconseguit el tercer lloc en el Campionat Autonòmic Infantil de pista, en la prova dels 2.000 mts., amb un temps de 6:56. Després d’haver-se proclamat campió provincial fa unes setmanes, aquest resultat es un gran premi a l’esforç dels molts dies de durs entrenaments. Enhorabona!
Probablement a la ciutat de València els dirigents hagen pres una decisió molt encertada, canviar la política de grans esdeveniments (fórmula 1, hípica,...), cara i allunyada de la gent, per un altra mes popular, potenciar les carreres, on estem segurs que els costa menys diners i inclús algú encara fa negoci. Quasi tots els caps de setmana hi ha alguna prova, la passada els 10 k Sanitas, aquesta el 15 K València Oberta al Mar i la pròxima la carrera del Circuit de Carreres Populars, a mes a mes , amb un gran èxit de participació. En el gran fons d’avui uns 15 membres del club han corregut, alguns d’ells com a preparació per a proves mes llargues. Tot el món ha quedat content ja que per a part d’ells, el sol fet de fer tants kilòmetres acabant-la , ja ha estat una gran alegria.
A mes a mes, un entrenament de muntanya (11 kms.) per la zona de la Garrofera, amb una bona torrada de carn, per a finalitzar-lo, i la participació de Pepe Romero en la Mitja de Benicàssim, han completat un cap de setmana amb moltes activitats.
 |
 |
 |
Cross d’Alcúdia i Mitja de Benifaió
Una setmana mes continua la bona ratxa de resultats per als xiquets del C.A. La Ribera. Si la passada, era la pista, ésta ha sigut el camp a través. El Cross d’Alcúdia, un dels últims de la temporada, ha significat la constatació del gran treball que s’està fent en aquest club, unió d’atletes de distints pobles de la comarca, sobre tot en les categories inferiors. La falta d’un recolzament econòmic ha provocat la especialització en els mes xicotets però, sense cap dubte, amb un gran rendiment, afavorit per la bona llavor dels entrenadors, dels que ho gestionen i la il•lusió dels pares, bàsic per a que funcione com ho fa.
Campionat provincial escolar individual i per equips, així com autonòmic individual absolut, l’organització suposava un repte que el C.A. L’Alcúdia ha superat amb nota. Felicitacions!
En quant als resultats, a nivell individual, títols per a Alex Morante (aleví), Lorena Giménez (infantil), Ahmet i Clara Domenech (cadets). Subcampionats per a Lucía Botija i Josep Garcia, en infantils i Teresa Guerrero, en cadets. Faltaria el tercer lloc de Carla Castillo, en cadets.
Pel que respecta als equips, un gran èxit, tant en pòdiums com en nombre de participants. Campions en infantils masculins, en alevins femenins i en cadets, tant xiquets com xiquetes, obtenint el segon lloc en alevines i en infantils de xics. Cal senyalar també la victòria del pre-benjamí de La Ribera, Adrián Moscardó, en la seua primera participació en un cross.
En quant a l’absolut, cal ressenyar el gran resultat de Javi Colomer, tercer en el campionat autonòmic de promeses, sumant un nou èxit, que li obrirà les portes per a participar-hi en el nacional.
Del cap de setmana, destacar la gran actuació del llançador de pes de La Ribera, Toni Montalvà, en el Luis Puig, que, amb un llançament de 14,19, es col•loca com a segona millor marca del rànquing espanyol.
També durant el cap de setmana s’han corregut populars, destacant els 10 kms. Sanitas de València i, sobre tot, la Mitja Marató de Benifaió, on hi ha hagut un bona representació de membres del Club.
 |
 |
 |
| fotos |
Cross de Castelló i pista coberta
Aquest cap de setmana ha estat especialment brillant per als nostres en totes les competicions que han participat.
Començava el dissabte, amb la consecució del campionat autonòmic promeses del 3.000 en pista coberta, per part de Javi Colomer. El que s’esperava era una carrera preparada, plena de decisions tàctiques però, a la fi, Javi va anar tirant des del principi fins a quedar-se sol, superant a tots els rivals. Un èxit mes que afegir al seu historial. També cal assenyalar, la gran actuació de l’atleta veterà Alfredo Gómez, en el pes, quedant en tercer lloc. Es tracta d’un dels entrenadors amb que compta el C. A. La Ribera, especialista en llançaments.
Seguint en la pista coberta, i en el Luis Puig, el diumenge pel matí es disputà el campionat provincial infantil. Gran actuació dels nostres atletes, amb una gran quantitat de pòdiums per als corredors del C. A. La Ribera, tant a nivell dels xiquets com de les xiquetes. En quant a les xiques, les corredores d’Alzira, Lorena Giménez i Lucía Botija, guanyaren el 2.000 i el 1.000, respectivament, destacant també Laura Alcaraz, doble medallista en els mil i en salt d’altura ( ací, junt a la d’Algemesí, Mar Puertas). En quant als de Carlet, quina gran actuació¡, victòria de Josep Garcia en els 2.000, amb un temps de 7:01 i magnífic tercer lloc de Guillem Tapia, en el 1.000.
Per a rematar el cap de setmana, també el diumenge pel matí tingué lloc el cross de Castelló que , a mes a mes, en la categoria absoluta, era Campionat d’Europa de clubs. Pel que respecta als nostres, gran segon lloc d’Alex Morante, en la carrera dels alevins, i bona actuació de Natalia Garcia. També ací, els corredors del C.A. La Ribera aconseguiren pujar a llocs destacats (entre ells, els germans Domenech, Clara i Marc).
Enhorabona a tots ells, el futur està servit! Sense dubte, el gran treball que s’està fent amb els xiquets, te les seues recompenses.
 |
 |
 |
Matamón- Charco negro-Barranc de la Romana
Era una ruta programada per a abans de l’estiu, que el maleït incendi, ens llevà les ganes de fer. Una vegada, passat el temps i assimilat el desastre, calia reprendre l’iniciativa conscients de que ja res anava a ser igual, aniríem per zones semblants a un paisatge lunar. Es tractava d’un entrenament ideal per a aquells que tenen en ment participar en la propera edició de la MIM del Penyagolosa.
Sobre les 8 del matí, partint d’un encreuament prop del berenador de Catadau (lloc que anava a ser també final d’etapa), mamprenguérem la marxa cap a Matamón, anant per la vessant que ve des de Catadau, l’idea era fer corrent tot el tros que es poguera, encara que la duresa i la pendent era considerable. A mes a mes, ningú dels que anàvem havia pujat per esta banda ( sí de baixada, caminant, en les 3 Gràcies). Una vegada dalt, i després de pegar una ullada al pou, ens hem donat la volta i hem tornat a baixar. Hem decidit no arribar a l'alt del Quencall (o Trencall) , on es troba la creu, primer perquè ja ho hem fet moltes vegades i segon, per a no retardar l’arribada.
El segon objectiu era arribar al Charco Negro, després de passar per la font de Xolls. Aquest paratge, d’especial bellesa, està dins del barranc de la Romana, pel qual hem continuat fins a tornar als cotxes, al lloc d’eixida.
Al final, hem fet uns 16 kms, contents de l’entrenament realitzat, però convençuts de que aquesta ruta, abans de l’incendi, haguera sigut molt mes bonica.
Per a finalitzar, la recompensa, un bon esmorzar a Alfarp. Per desgràcia, les obligacions han aconseguit el que no havia pogut la duresa de la ruta, ni el kilometratge, que alguns tingueren que abandonar en el moment mes agradable i reconfortant. Magnífic l’entrepà!
 |
 |
 |
| fotos |
Cross d’Alcoi i Galàpagos
El mateix cap de setmana del sopar també hi hagueren carreres, com no. Les mes destacades, on va hi haure representació del Club van ser el Cross d’Alcoi i la XV carrera popular Galàpagos, a València.
En quant al primer, es reprengué una prova que feia anys que no es disputava, formant part del circuit de cross de la FACV. A mes a mes , era també el campionat autonòmic per equips i, on el C.A. La Ribera, va obtindre un gran éxit en cadet, al classificar els dos equips (masculí i femení) per al Campionat d’Espanya, a disputar a Oropesa. Llàstima que, enguany, els Coixos no tingam representació en aquesta categoria, dins de La Ribera. Així i tot, ens alegrem molt i els desitgem que puguen viure aquest esdeveniment com a una gran experiència. A l’any que ve, serà!. Destacar també la victòria de Lucia Botija i el segon lloc de Lorena Giménez i Kevin Ayen , els atletes d’Alzira completaren una magnífica carrera.
Però, sense dubte, la gran alegria la va protagonitzar Javi Colomer, que va guanyar en la categoria de “promesa”, constatant que a mesura que s’endinsa en la temporada, va aconseguint el “puntet” necessari per a estar entre els millors.
Enhorabona a tots ells!
Aquest diumenge, pel matí, també ha tingut lloc una de les proves del Circuit de carreres populars de la ciutat de València, en concret la de Galàpagos, una de les mes llargues, (uns 7,2 kms.), on participaren mes de 6.000 corredors i on hi hagué una nombrosa participació del Club (uns 30).
Tant en competició oficial, com en carrera popular, aquest cap de setmana molts corredors del Club han aprofitat per a fer allò que els agrada, practicar esport. A seguir així!
En quant al primer, es reprengué una prova que feia anys que no es disputava, formant part del circuit de cross de la FACV. A mes a mes , era també el campionat autonòmic per equips i, on el C.A. La Ribera, va obtindre un gran éxit en cadet, al classificar els dos equips (masculí i femení) per al Campionat d’Espanya, a disputar a Oropesa. Llàstima que, enguany, els Coixos no tingam representació en aquesta categoria, dins de La Ribera. Així i tot, ens alegrem molt i els desitgem que puguen viure aquest esdeveniment com a una gran experiència. A l’any que ve, serà!. Destacar també la victòria de Lucia Botija i el segon lloc de Lorena Giménez i Kevin Ayen , els atletes d’Alzira completaren una magnífica carrera.
Però, sense dubte, la gran alegria la va protagonitzar Javi Colomer, que va guanyar en la categoria de “promesa”, constatant que a mesura que s’endinsa en la temporada, va aconseguint el “puntet” necessari per a estar entre els millors.
Enhorabona a tots ells!
Aquest diumenge, pel matí, també ha tingut lloc una de les proves del Circuit de carreres populars de la ciutat de València, en concret la de Galàpagos, una de les mes llargues, (uns 7,2 kms.), on participaren mes de 6.000 corredors i on hi hagué una nombrosa participació del Club (uns 30).
Tant en competició oficial, com en carrera popular, aquest cap de setmana molts corredors del Club han aprofitat per a fer allò que els agrada, practicar esport. A seguir així!
 |
 |
 |
Sopar de germanor 2012-13
El sopar, es un dels actes importants, de les nostres temporades. Tracta de resumir el que ha sigut l’any anterior, amb els reconeixements, el vídeo resum, les propostes per a aquesta temporada, etc., tancant de forma definitiva un nou curs que, en aquesta ocasió, podem qualificar de magnífic ( pels èxits esportius, per nombre de socis, per les activitats realitzades,...).
El divendres, 25 de gener, ens reunirem al “Siglo XXI”, gaudint d’una vetlada entranyable, acompanyats de gent amb la que t’uneix la vinculació al món de l’atletisme. Ja el magnífic sopar que ens preparen, precedit d’una “picadeta” inicial, justificaria l’assistència però, a mes a mes, es tracta d’un acte divertit, molt ben preparat pel comitè organitzador, farcit de sorpreses i de propostes divertides (sorteig de magnífics regals, “xuxeries” per als xiquets, ...). Enguany, el fil conductor ha estat les voltes a peu celebrades a Carlet, començant per aquelles primeres edicions de les festes del Raval, fins a les últimes, tant prestigiades dins del món de les carreres. Decorat el local, les taules, pels cartells que han anat succeint-se al llarg dels vint anys, així com per una sèrie de fotografies que feien referència als primers anys del Club, moment complicat que , amb gran il•lusió, es superaven les mancances .
El vídeo resum de l’any, es un gran moment per a recordar tot el que ha estat, tot el que hem fet. Cada vegada millor realitzat, es un moment molt agradable que, sempre, ens queda curt. Enhorabona a Nardo García, el director, ja que al darrere hi ha una gran feina i moltes hores de treball.
Però, sense dubte, el moment mes emotiu, es l’entrega de les distincions a aquelles persones que, d’una i altra forma, el comitè organitzador ha cregut convenient destacar. En guany s’ha premiat a Marc Garcia Suey que representa el futur, molt ben recolzat per la seua família, i que ha procurat que gran part de la seua activitat gire al voltant del món de les carreres. En quant a les xiques, Conchin Barberà, representa la constància, les hores d’entrenament l’han dut ha estar premiada en l’última edició del Circuit de la Ribera. En quant als xics, Pepe Romero (llàstima que no pogués assistir a última hora) representa una joventut dedicada a l’esport, primer com a bon futboliste i ara, totalment immers en les carreres (enguany ha fet la seua primera marató) i en el Club. Jaime Hervàs es tot terreny, ho vol provar tot, el cross, la pista , la muntanya, les populars i, ara , el duatló; esperem que, durant molts anys, mantinga esta capacitat de buscar nous reptes . Juanlu Recuero, l’últim dels premiats, representa la fiabilitat, l’home tranquil i mesurat, que no et fallarà, ni en la carrera, ni en l’entrenament, ni com a persona. No volem ni imaginar on arribaria si, damunt, fera “series”.
En fi, una gran nit que, com es tradicional, acabà amb les paraules del president, Ramón Trullenque, on parlà de les últimes decisions i els nous projectes per a enguany i els següents. Una vegada mes, l’harmonia i el bon ambient, va presidir tota la vetlada.
El divendres, 25 de gener, ens reunirem al “Siglo XXI”, gaudint d’una vetlada entranyable, acompanyats de gent amb la que t’uneix la vinculació al món de l’atletisme. Ja el magnífic sopar que ens preparen, precedit d’una “picadeta” inicial, justificaria l’assistència però, a mes a mes, es tracta d’un acte divertit, molt ben preparat pel comitè organitzador, farcit de sorpreses i de propostes divertides (sorteig de magnífics regals, “xuxeries” per als xiquets, ...). Enguany, el fil conductor ha estat les voltes a peu celebrades a Carlet, començant per aquelles primeres edicions de les festes del Raval, fins a les últimes, tant prestigiades dins del món de les carreres. Decorat el local, les taules, pels cartells que han anat succeint-se al llarg dels vint anys, així com per una sèrie de fotografies que feien referència als primers anys del Club, moment complicat que , amb gran il•lusió, es superaven les mancances .
El vídeo resum de l’any, es un gran moment per a recordar tot el que ha estat, tot el que hem fet. Cada vegada millor realitzat, es un moment molt agradable que, sempre, ens queda curt. Enhorabona a Nardo García, el director, ja que al darrere hi ha una gran feina i moltes hores de treball.
Però, sense dubte, el moment mes emotiu, es l’entrega de les distincions a aquelles persones que, d’una i altra forma, el comitè organitzador ha cregut convenient destacar. En guany s’ha premiat a Marc Garcia Suey que representa el futur, molt ben recolzat per la seua família, i que ha procurat que gran part de la seua activitat gire al voltant del món de les carreres. En quant a les xiques, Conchin Barberà, representa la constància, les hores d’entrenament l’han dut ha estar premiada en l’última edició del Circuit de la Ribera. En quant als xics, Pepe Romero (llàstima que no pogués assistir a última hora) representa una joventut dedicada a l’esport, primer com a bon futboliste i ara, totalment immers en les carreres (enguany ha fet la seua primera marató) i en el Club. Jaime Hervàs es tot terreny, ho vol provar tot, el cross, la pista , la muntanya, les populars i, ara , el duatló; esperem que, durant molts anys, mantinga esta capacitat de buscar nous reptes . Juanlu Recuero, l’últim dels premiats, representa la fiabilitat, l’home tranquil i mesurat, que no et fallarà, ni en la carrera, ni en l’entrenament, ni com a persona. No volem ni imaginar on arribaria si, damunt, fera “series”.
En fi, una gran nit que, com es tradicional, acabà amb les paraules del president, Ramón Trullenque, on parlà de les últimes decisions i els nous projectes per a enguany i els següents. Una vegada mes, l’harmonia i el bon ambient, va presidir tota la vetlada.
 |
 |
 |
| fotos |
Cross d’Almoradí, pista i Barxeta
El passat diumenge, es va disputar el cross d’Almoradí, on els corredors “volaren”, per desgracia, no pels temps, sinó pel fort vent que els acompanyà durant la prova. Es celebrava el campionat autonòmic , per a infantils i cadets, on destacaren alguns atletes del C.A. La Ribera, entre ells Josep Garcia (5t) i les atletes d’Alzira, Lorena Giménez (3ª) i Lucía Botija (6ª), tots ells infantils. En cadets, no destacaren tant, probablement pel esforç del dissabte per la vesprada on, en pista coberta, aconseguiren uns magnífics resultats, segons en xics ( per darrere del poderós Playas de Castellón) i sextes en xiques ( però amb una gran igualtat en el resultat). Cal ressaltar la magnífica actuació d’ Alex Morante, segon en alevins, el quart lloc de Javi Colomer en promeses, així com la participació de Natalia Garcia, Marc García, Guillem Tapia, Javi Mendoza, Francis Garcia, Eduardo Morante i Pepe Romero, pel que respecta als membres del Club.
Encara que es de la setmana anterior, cal mencionar, el campionat provincial aleví aconseguit per Alex Morante , a les pistes de Sueca, en la prova de 1.000 mts.
Aquest cap de setmana últim, s’ha disputat també la II Cursa de Muntanya Serralades de Barxeta, sobre una distància de 19.500 mts., on també participà Vicente Puchol.
Encara que es de la setmana anterior, cal mencionar, el campionat provincial aleví aconseguit per Alex Morante , a les pistes de Sueca, en la prova de 1.000 mts.
Aquest cap de setmana últim, s’ha disputat també la II Cursa de Muntanya Serralades de Barxeta, sobre una distància de 19.500 mts., on també participà Vicente Puchol.
 |
 |
 |
10 K de València i II Duatló de Carlet
El dissabte pel matí es va celebrar una prova a Carlet molt xula, a meitat de camí entre un entrenament, una carrera i una reunió d’amics. El Club de Triatló de Carlet va organitzar aquest esdeveniment, que va animar el cap de setmana esportiu del poble, i que va comptar amb la participació de gent dels Coixos, alguns d’ells com a primera experiència en aquest tipus de proves. Sense caràcter competitiu, esperem que tinga continuïtat en els pròxims anys , sense necessitat de canviar l’esperit amb el que ha naixgut.
Amb una participació de mes de 8.000 corredors, la prova dels 10 kms de València (10 K), ha sigut el punt de partida per a les nombroses carreres que al llarg de l’any es celebraran a la capital. Amb un caràcter solidari, ajudar a 3 xiquets amb malalties “rares” i arreplegar menjar , combina la pràctica de l’esport amb el recolzament de gent necessitada. La victòria final absoluta ha estat per a Abdelghafour Lasri, amb un temps de 29:46 , mentre que en dones la guanyadora ha estat Isabel Checa (Platges de Castelló),amb 33:19 que s’ha quedat a 10 segons del record d’Espanya de Marta Dominguez . Del Club, uns 20 corredors han participat, amb l’objectiu últim d’anar eliminant els torrons i anar posant-se en forma per a la resta de la temporada. Cal destacar que el 24 per cent dels que han corregut eren dones i el debut com a membre del Club de Robert Roig, amb una bona marca.
 |
 |
 |
Carreres de Nadal: Sant Silvestres i Quarta i mitja Marató de Picanya-Paiporta
Encara que per a molts, els Nadals, es època de vacances, per als que corren es una època molt activa, tal vegada, la part de l’any mes lúdica, on el plaer de córrer es fon en la diversió, en compartir moments de riure amb els amics, els xiquets, la parella,... De fet, cada vegada açò va a mes, i bona prova es la quantitat de Sant Silvestres que s’estan organitzant. Aquestes curses, tenen l’atractiu de veure a la gent disfressada, amb ganes de passar-ho be, i el seu curt kilometratge, s’adapta a tots els nivells.
Algemesí, Alginet, Albalat, Guadassuar i, sobre tot, València, son alguna de les Sant Silvestres en que hem participat. Aquesta última, la mes multitudinària, forma part d’una tradició de fa anys, on la carrera i el sopar han quedat institucionalitzats. Enguany, el fet de caure en diumenge, ha afavorit l’assistència (mes de 15.000 persones, mes de 15 minuts passant gent), el qual ha ocasionat un greu problema i mal de cap a l’organització, ja que els últims en eixir quasi han coincidit en l’arribada dels primers, i de segur que algú ha estat apunt de l’infart. Així i tot, per sort, tot va anar be, i la cursa ha estat una vertadera festa, amb molt de colorit, moltes disfresses (alguns dels nostres també contribuïren: angelets, arbres de nadal, de psy,..., de tot hi havia).
De totes formes, també hi ha temps per a carreres “series” , com seria el cas de la Mitja Marató de Picanya-Paiporta, una prova peculiar que dona l’opció de fer els 21 kms., o la meitat, que està organitzada per 2 pobles, que van simultaniejant, l’eixida i l’arribada i tot a un preu raonable ( cada vegada açò es mes escàs). Molta gent del Club va participar, amb un bon nivell (destacariem el nivell de forma de Pepe Bosch, el 45 amb un temps d’1:20:25).
Una vegada finalitzades les festes, caldrà tornar als entrenaments, per tal de “porgar” els excessos d’aquestos dies, prolífics en sopars i dinars.
Feliç any nou!
 |
 |
 |
Cross de Yecla
Encara que també es disputava el cross de Benicarló, prova del circuit de la Comunitat, la gent de La Ribera ha decidit majoritàriament desplaçar-se fins a Yecla, una prova dura però que compta amb un gran prestigi dins de l’atletisme espanyol. A diferència d’altres anys, la temperatura i l’oratge ha acompanyat , el que no ha fet que les rampes foren menys dures però, al menys , l’ambient era mes agradable.
En quant als resultats, la gent del C.A. La Ribera ha tornat a destacar, tant a nivell individual : Lorena Giménez (1ª infantil), Ahmed Aizoune (2on cadet), Kevin Ayen (3er alevins), Sandra Sanchis (4ª alevina) i Lucía Botija (5ª infantil); com per equips, 1ers en alevins xics, així com cadets xics. El fet de sobreeixir en un cross d’aquest nivell, ens diu el potencial dels nostres atletes. Enhorabona a tots ells!
Pel que respecta als nostres, han aconseguit uns magnífics resultats: Josep García (6t en infantil) i Alex Morante (4t en alevins). Aquest, junt a Marc Garcia, han contribuït a l’èxit de l’equip aleví. Dels veterans, participaren Francis Garcia i Edu Morante.
Per a completar la crònica, cal fer menció a 2 carreres del cap de setmana anterior no ressenyades, per una part la participació de Manolo Carpena, en la III Marató de Castelló, amb un magnífic resultat (3:11:23), encara que no pogué aconseguir el que volia, degut a les molèsties en el taló, des de mitjan carrera. Cal destacar el detall de Pepe Bosch (el Blanco), que l’acompanyà en part del recorregut, animant-lo per a completar la prova. Al mateix, temps, també es celebrà una prova de muntanya a Canals que, en la seua primera edició, comptà amb la participació de Bernardo García, Javi Gorba, Jaume Hervàs i Vicent Puchol (magnífic el seu 18 lloc).
En quant als resultats, la gent del C.A. La Ribera ha tornat a destacar, tant a nivell individual : Lorena Giménez (1ª infantil), Ahmed Aizoune (2on cadet), Kevin Ayen (3er alevins), Sandra Sanchis (4ª alevina) i Lucía Botija (5ª infantil); com per equips, 1ers en alevins xics, així com cadets xics. El fet de sobreeixir en un cross d’aquest nivell, ens diu el potencial dels nostres atletes. Enhorabona a tots ells!
Pel que respecta als nostres, han aconseguit uns magnífics resultats: Josep García (6t en infantil) i Alex Morante (4t en alevins). Aquest, junt a Marc Garcia, han contribuït a l’èxit de l’equip aleví. Dels veterans, participaren Francis Garcia i Edu Morante.
Per a completar la crònica, cal fer menció a 2 carreres del cap de setmana anterior no ressenyades, per una part la participació de Manolo Carpena, en la III Marató de Castelló, amb un magnífic resultat (3:11:23), encara que no pogué aconseguir el que volia, degut a les molèsties en el taló, des de mitjan carrera. Cal destacar el detall de Pepe Bosch (el Blanco), que l’acompanyà en part del recorregut, animant-lo per a completar la prova. Al mateix, temps, també es celebrà una prova de muntanya a Canals que, en la seua primera edició, comptà amb la participació de Bernardo García, Javi Gorba, Jaume Hervàs i Vicent Puchol (magnífic el seu 18 lloc).
 |
 |
 |
| fotos |
Cross de Vinarós i altres
Ha començat una nova temporada de cross i ho ha fet amb alegries, la victòria de Josep Garcia en infantils i el segon lloc d’Alex Morante en alevins (cal afegir, el magnífic 4t lloc de Marc Garcia), en la primera prova del Circuit de Cross de la Comunitat Valenciana, ens parla de que tenim una pedrera de grans corredors. Cal destacar, el debut en un cross, de la xiqueta aleví, Natalia Garcia.
Pel que respecta al resultat dels xiquets de La Ribera, ha estat impressionant, ja des d’els benjamins (Hector Roselló i Borja Martínez, segon i tercer lloc); en alevins, hem arrasat ja que els 4 primers llocs dels xiquets han estat per a corredors riberencs ( Kevin Ayen, Alex Morante, Oscar Martínez i Marc García), mentre que en xiques, Anna Guerrero, ha quedat segona. El festival ha continuat en infantil, amb les victòries de Josep Garcia i Lorena Giménez, en xiquetes, i el tercer lloc de Lucía Botija.
La nostra contribució a l’èxit del C.A. La Ribera ha estat important, per tant tenim que estar satisfets i pensar que, si continuem entrenant i ens respecten les lesions, pot ser una bona temporada.
Pel que respecta als majors, en general, una bona actuació dels nostres, defensant els colors de La Ribera, en un circuit molt dur, amb obstacles naturals i un oratge gelat i ventós. Han estat, Alberto Vidal, Edu Morante , Francis Garcia, Javi Mendoza i Pepe Romero (15 dies després de participar-hi en la Marató de València). La nota negativa ha estat la retirada de Javi Colomer, amb molèsties i que, per precaució, i a la fi d’evitar una lesió important , ha tingut que parar.
Tot açò, en quant als federats, però també hi han hagut mes carreres, per una part l’última prova del Circuit de València que, sobre un recorregut d’uns 6 kms, ha donat punt i final a esta sèrie de carreres que han sigut un èxit total, amb una gran nombre de participants, ideals per al que els agrada córrer ràpid (son proves curtes) i per als que comencen.
Una altra carrera del cap de setmana a destacar ha sigut la Mitja Marató d’Algemesí, on també hi havia participació de membres del club.
Enhorabona a tots ells! I a seguir entrenant!
Pel que respecta al resultat dels xiquets de La Ribera, ha estat impressionant, ja des d’els benjamins (Hector Roselló i Borja Martínez, segon i tercer lloc); en alevins, hem arrasat ja que els 4 primers llocs dels xiquets han estat per a corredors riberencs ( Kevin Ayen, Alex Morante, Oscar Martínez i Marc García), mentre que en xiques, Anna Guerrero, ha quedat segona. El festival ha continuat en infantil, amb les victòries de Josep Garcia i Lorena Giménez, en xiquetes, i el tercer lloc de Lucía Botija.
La nostra contribució a l’èxit del C.A. La Ribera ha estat important, per tant tenim que estar satisfets i pensar que, si continuem entrenant i ens respecten les lesions, pot ser una bona temporada.
Pel que respecta als majors, en general, una bona actuació dels nostres, defensant els colors de La Ribera, en un circuit molt dur, amb obstacles naturals i un oratge gelat i ventós. Han estat, Alberto Vidal, Edu Morante , Francis Garcia, Javi Mendoza i Pepe Romero (15 dies després de participar-hi en la Marató de València). La nota negativa ha estat la retirada de Javi Colomer, amb molèsties i que, per precaució, i a la fi d’evitar una lesió important , ha tingut que parar.
Tot açò, en quant als federats, però també hi han hagut mes carreres, per una part l’última prova del Circuit de València que, sobre un recorregut d’uns 6 kms, ha donat punt i final a esta sèrie de carreres que han sigut un èxit total, amb una gran nombre de participants, ideals per al que els agrada córrer ràpid (son proves curtes) i per als que comencen.
Una altra carrera del cap de setmana a destacar ha sigut la Mitja Marató d’Algemesí, on també hi havia participació de membres del club.
Enhorabona a tots ells! I a seguir entrenant!
 |
 |
 |
| fotos |
Excursió al Benicadell
Aquesta es una de les cròniques mes complicades que hem tingut que escriure, ja que la contraposició de sentiments, que hem viscut durant aquest dia, converteix una de les millors excursions que hem fet mai, en una jornada agredolça. La mort d’un excursionista, uns minuts abans d’arribar, ens ha fet espectadors involuntaris d’un rescat que ens han deixat un mal cos i que ha condicionat la resta de la jornada.
La caminada havia començat a la Casa del Guarda, després d’haver esmorzat, des d’on hem anat caminant per una senda molt bonica, ben traçada, zigzaguejant, que ajudava a fer la pujada mes suau i agradable i que ens feia gaudir de les vistes i dels contrasts de colors típics de la tardor. Al final, arribarem fins al cim i intentarem gaudir d’unes vistes espectaculars, des d’on podíem veure muntanyes, pobles, pantans (Bellús, Beniarrés),...,i tot malgrat el que havíem viscut.
La baixada, mes senzilla, ens deparà una agradable sorpresa, la visita a una antiga nevera de muntanya, molt ben conservada, i que ens traslladava a una època remota on les coses es feien de forma ben distinta.
Després de dinar a la Casa del Guarda, quin gust, no faltava de res (picadeta, vi, cervesa, dolços,..), agafarem el cotxe i cap a casa. El dia ens havia deixat algunes vivències i reflexions però, sobretot, un fort sentiment de que cal viure cada moment i gaudir plenament de tot allò que ens agrada.
La caminada havia començat a la Casa del Guarda, després d’haver esmorzat, des d’on hem anat caminant per una senda molt bonica, ben traçada, zigzaguejant, que ajudava a fer la pujada mes suau i agradable i que ens feia gaudir de les vistes i dels contrasts de colors típics de la tardor. Al final, arribarem fins al cim i intentarem gaudir d’unes vistes espectaculars, des d’on podíem veure muntanyes, pobles, pantans (Bellús, Beniarrés),...,i tot malgrat el que havíem viscut.
La baixada, mes senzilla, ens deparà una agradable sorpresa, la visita a una antiga nevera de muntanya, molt ben conservada, i que ens traslladava a una època remota on les coses es feien de forma ben distinta.
Després de dinar a la Casa del Guarda, quin gust, no faltava de res (picadeta, vi, cervesa, dolços,..), agafarem el cotxe i cap a casa. El dia ens havia deixat algunes vivències i reflexions però, sobretot, un fort sentiment de que cal viure cada moment i gaudir plenament de tot allò que ens agrada.
 |
 |
 |
| fotos |
1ª Eixida nocturna Benimodo-La Parra- Cabesolet
No es tracta de córrer per córrer, com pollastre sense cap, es tracta de gaudir, de buscar noves sensacions, nous reptes, i sense dubte, aquesta nova iniciativa de gent del Club, compleix tot açò. La 1ª Eixida nocturna Benimodo-La Parra- Cabesolet, representa la primera experiència de córrer per la nit, per la muntanya, amb frontals , per a molts dels qui participaren i que, sense cap mena de dubte, tindrà continuïtat en pròximes convocatòries.
La ruta, ben pensada i dissenyada, cobria una distància d’uns 19 kms., eixint des de Benimodo, cap a les coves del Truig, després a la font del Pernil, al corral de Blas, per a arribar a La Parra i, des d’allí, al punt final, el Cabesolet. El camí, amb certa dificultat en alguns moments, tenia zones molt boniques, com una senda en el paratge de les Coves del Truig, que li donaren un punt especial al recorregut.
Mes de 20 persones, acceptaren el repte (destacar la participació de Jaume Hervàs Espert, de 13 anys, que va fer tot el trajecte sense problemes), i completaren l’etapa, arribant a la meta on els esperava una bona recompensa: un suc d’anguiles. El bon ambient, l’harmonia del sopar, era un bon final per a esta “aventura”.
Enhorabona a tots i fins a l’altra!
La ruta, ben pensada i dissenyada, cobria una distància d’uns 19 kms., eixint des de Benimodo, cap a les coves del Truig, després a la font del Pernil, al corral de Blas, per a arribar a La Parra i, des d’allí, al punt final, el Cabesolet. El camí, amb certa dificultat en alguns moments, tenia zones molt boniques, com una senda en el paratge de les Coves del Truig, que li donaren un punt especial al recorregut.
Mes de 20 persones, acceptaren el repte (destacar la participació de Jaume Hervàs Espert, de 13 anys, que va fer tot el trajecte sense problemes), i completaren l’etapa, arribant a la meta on els esperava una bona recompensa: un suc d’anguiles. El bon ambient, l’harmonia del sopar, era un bon final per a esta “aventura”.
Enhorabona a tots i fins a l’altra!
 |
 |
 |
Marató de València i 10 km.
Després d’uns mesos d’intens i planificat entrenament havia arribat el gran dia, tots els sacrificis anteriors tenien que portar als corredors ha aconseguir, primer finalitzar el repte i, després, fer el temps esperat. El diumenge, 18 de novembre, es va celebrar la 32 Marató de València, amb un gran nombre d’inscrits(mes de 9.000), dels quals pogueren creuar la meta 7.781 .
Les condicions no van ser les millors, amb una gran humitat, però, al menys, no va ploure, malgrat l’amenaça i la tronada de la nit anterior que, de segur, no ajudaria a que els participants conciliaren el son. Sobreposant-se a tot açò els resultats van ser bons, encara que no es pogué batre el temps de l’any anterior. Això si, més de 450 corredors pogueren baixar de les 3 hores, entre els qual es trobava un dels nostres, ja que Pepe Bosch completà els 42,190 Kms, amb un temps de 2:59:40 , en el lloc 445. Els altres 2 membres del nostre club, feren un magnífic temps, Miguel Gabaldón amb 3:16:56 (1.172) i Pepe Romero, en el seu primer marató, en 3:28:58 (2.044). Enhorabona als tres!
La victòria final va ser per al keniata Luka Kanda (2:08:14), en homes, mentre que en dones, la guanyadora va ser la joveneta etíop, de 19 anys, Birhane Dibaba (2:29:22), tota una sorpresa.
Al mateix temps, i en paral•lel, es va celebrar el 10 k, amb una nombrosa participació de membres del Club. La combinació de les 2 proves va crear un gran ambient, ja que un total d’uns 15.000 corredors ompliren i animaren els carrers de València.
Fins a l’any que ve que, de segur, membres del Club participaran en aquesta prova!
Les condicions no van ser les millors, amb una gran humitat, però, al menys, no va ploure, malgrat l’amenaça i la tronada de la nit anterior que, de segur, no ajudaria a que els participants conciliaren el son. Sobreposant-se a tot açò els resultats van ser bons, encara que no es pogué batre el temps de l’any anterior. Això si, més de 450 corredors pogueren baixar de les 3 hores, entre els qual es trobava un dels nostres, ja que Pepe Bosch completà els 42,190 Kms, amb un temps de 2:59:40 , en el lloc 445. Els altres 2 membres del nostre club, feren un magnífic temps, Miguel Gabaldón amb 3:16:56 (1.172) i Pepe Romero, en el seu primer marató, en 3:28:58 (2.044). Enhorabona als tres!
La victòria final va ser per al keniata Luka Kanda (2:08:14), en homes, mentre que en dones, la guanyadora va ser la joveneta etíop, de 19 anys, Birhane Dibaba (2:29:22), tota una sorpresa.
Al mateix temps, i en paral•lel, es va celebrar el 10 k, amb una nombrosa participació de membres del Club. La combinació de les 2 proves va crear un gran ambient, ja que un total d’uns 15.000 corredors ompliren i animaren els carrers de València.
Fins a l’any que ve que, de segur, membres del Club participaran en aquesta prova!
 |
 |
 |
Acte cloenda II Circuit de carreres de la Ribera
Enguany, Sueca, capital de la Ribera Baixa, ha pres el relleu a Alzira al acollir l’acte de cloenda de la 2ª edició del Circuit de carreres de la Ribera de Xúquer. Celebrat al Casal Multiusos de la ciutat arrossera, la cerimònia ha significat la fi de la temporada d’aquestes curses i el reconeixement a tots els guardonats.
Un any mes, la contribució dels membres del nostre Club ha estat notable, destacant la nombrosa participació, han estat uns 22, ( dels vora 200 totals), els que han completat el circuit, així com la constància, dels 10 corredors que han fet el total de carreres (les 14), 3 eren companys nostres (Ana Hernandorena, Conchin Barberà i Bernardo García Alcover).
En quant als guardons, menció especial a Javi Mendoza, un dels atletes mes destacats del circuit i que ha arrodonit una gran actuació, quedant tercer de l’absoluta i primer sènior. Al mateix temps, sense cap de dubte, el trofeu a Conchin Barberà, segona de la seua categoria, ha estat un magnífic reconeixement a l’esforç, el sacrifici i la constància. Felicitacions per als dos!
Per segon any consecutiu, el nostre Club ha estat el guanyador per equips del Circuit, enguany amb molt de mèrit, degut a la bonica i dura disputa amb els club de la Tortuga d’Algemesí (2on) i d’Alcúdia (3er). La regularitat al llarg de totes les proves, la nombrosa participació a cada carrera i el sentiment de formar part d’un equip, han estat fonamentals per a aquest nou èxit. El repte l’any que ve, tal vegada, serà més difícil, però ens agradarà superar-lo.
Des del Club volem donar l’enhorabona a tots els triomfadors ( Vicent Gimeno i Mª Carmen Martínez Ferragud, com a guanyadors absoluts), a tots els organitzadors que han fet possible aquesta nova edició però, sobre tot, als corredors, autèntics artífexs d’aquest nou èxit, ja que sense ells, res tindria sentit.
Esperant la pròxima edició, estem convençuts de que tindrà un major èxit, ja que cada vegada es major el nombre de persones que es decideixen a practicar aquest esport.
 |
 |
 |
| fotos |
Excepcional ventall de carreres: tria la teua.
Difícilment es pot ajuntar en un cap de setmana tantes carreres importants i, sorprenentment, amb tant d’èxit de participació. Per una part, l’última carrera del nostre circuit, la Mitja Marató d’Alzira ( uns 900), per altra, la Mitja Marató de Gandia (uns 1.700), al mateix temps, una carrera del circuit de la Diputació, la Pujada al castell de Xàtiva (uns 750), i per a completar el matí , omplint-lo de una gran diversitat, la III Volta a peu de les Falles, a la ciutat de València.
En el que respecta a la Mitja d’Alzira, presència nombrosa dels membres del Club, encara que menys que en anteriors carreres del Circuit, degut al kilometratge, a la propera disputa de la Marató de València,... Anecdòticament, i per si no era per sí prou dura, per una errada, els participants han tingut que fer un kilòmetre de mes. Els resultats per als nostres no ha sigut massa satisfactoris, encara que en molts casos la feina ja estava feta i era, simplement, una carrera per a gaudir. Destacar el debut de Kike Sanz i les magnífiques prestacions de Benja Mansilla, malgrat la seua curta edat, en un carrera tant llarga. Ara, tant sols ens queda que es confirmen els resultats globals del Circuit, on hem tornat a obtindre èxits importants, que celebrarem el proper divendres, a Sueca.
A la Mitja Marató de Gandia, també hi havia companys, destacant el debut en una mitja d’Iber i Helios Pellicer. Enhorabona!
Si la teua preparació no et permetia distàncies tant llargues, la carrera matinera de València era la teua, amb poc mes de 6 kms. També fins a la capital es desplaçaren un grup de gent del Club, per a gaudir d’aquesta carrera agradable i nombrosa, ideal per a aquells que comencen.
A més a mes, cal nomenar la participació d’alguns dels nostres en el Cross de Quintanar, junt a la gent de La Ribera, magnífica preparació per a la temporada que començarà en unes poques setmanes.
En el que respecta a la Mitja d’Alzira, presència nombrosa dels membres del Club, encara que menys que en anteriors carreres del Circuit, degut al kilometratge, a la propera disputa de la Marató de València,... Anecdòticament, i per si no era per sí prou dura, per una errada, els participants han tingut que fer un kilòmetre de mes. Els resultats per als nostres no ha sigut massa satisfactoris, encara que en molts casos la feina ja estava feta i era, simplement, una carrera per a gaudir. Destacar el debut de Kike Sanz i les magnífiques prestacions de Benja Mansilla, malgrat la seua curta edat, en un carrera tant llarga. Ara, tant sols ens queda que es confirmen els resultats globals del Circuit, on hem tornat a obtindre èxits importants, que celebrarem el proper divendres, a Sueca.
A la Mitja Marató de Gandia, també hi havia companys, destacant el debut en una mitja d’Iber i Helios Pellicer. Enhorabona!
Si la teua preparació no et permetia distàncies tant llargues, la carrera matinera de València era la teua, amb poc mes de 6 kms. També fins a la capital es desplaçaren un grup de gent del Club, per a gaudir d’aquesta carrera agradable i nombrosa, ideal per a aquells que comencen.
A més a mes, cal nomenar la participació d’alguns dels nostres en el Cross de Quintanar, junt a la gent de La Ribera, magnífica preparació per a la temporada que començarà en unes poques setmanes.
 |
 |
 |
Carreres del cap de setmana: València-Cullera
Ha sigut una llàstima que en un mateix matí hagen coincidit dos carreres tan atractives com la Mitja Marató de València i la Volta a peu a Cullera, cadascuna amb bastants al•licients per si mateixa. També l’oratge ha ajudat a fer mes favorables les circumstàncies, deixant unes bones condicions (una agradable fresqueta) per a gaudir de la cursa.
Malgrat la coincidència, el fet de que la Volta a peu a Cullera formara part del Circuit de la Diputació, li donà l’atractiu suficient per a que mes de mil persones la corregueren. Aquesta carrera, te un poc de tot i , tal vegada, siga una de les mes boniques, combinant el passeig vora a mar, la muntanya, pujades no massa dures, suaus baixades, una bona organització i bastant animació. La victòria final va ser per a Jaouad Oumellal (38:29), del Cárnicas Serrano, un dels atletes mes destacats de les carreres que es disputen a la nostra Comunitat; en dones, va ser Davinia Albiñana, la guanyadora. Els nostres, com sempre, un dels Clubs amb mes participants (17) i mantinguent un bon nivell, a mes de que encara els donà temps per a celebrar una boda (en la foto està la prova).
En quant a la Mitja Marató de València, cal destacar l’alt nivell competitiu, amb un nombrós grup de corredors estrangers en els primers llocs, baixant els 3 primers de l’hora. Dels corredors habituals de les populars valencianes han destacat Ahouchar (10), A.Micó (13) i A.Navío (16), on podem veure que pels seus llocs ha sigut una bona cursa. La carrera, ben posada en el calendari, serveix com a test per a tots aquells que estan preparant la marató. Dins dels 8 que assistiren del nostre Club, hi havia uns quants d’aquestos i uns quants que,simplement, anaren a gaudir-la.
Ànim a tots, però sobretot als que estan preparant una marató, en la part final de la seua programació.
Malgrat la coincidència, el fet de que la Volta a peu a Cullera formara part del Circuit de la Diputació, li donà l’atractiu suficient per a que mes de mil persones la corregueren. Aquesta carrera, te un poc de tot i , tal vegada, siga una de les mes boniques, combinant el passeig vora a mar, la muntanya, pujades no massa dures, suaus baixades, una bona organització i bastant animació. La victòria final va ser per a Jaouad Oumellal (38:29), del Cárnicas Serrano, un dels atletes mes destacats de les carreres que es disputen a la nostra Comunitat; en dones, va ser Davinia Albiñana, la guanyadora. Els nostres, com sempre, un dels Clubs amb mes participants (17) i mantinguent un bon nivell, a mes de que encara els donà temps per a celebrar una boda (en la foto està la prova).
En quant a la Mitja Marató de València, cal destacar l’alt nivell competitiu, amb un nombrós grup de corredors estrangers en els primers llocs, baixant els 3 primers de l’hora. Dels corredors habituals de les populars valencianes han destacat Ahouchar (10), A.Micó (13) i A.Navío (16), on podem veure que pels seus llocs ha sigut una bona cursa. La carrera, ben posada en el calendari, serveix com a test per a tots aquells que estan preparant la marató. Dins dels 8 que assistiren del nostre Club, hi havia uns quants d’aquestos i uns quants que,simplement, anaren a gaudir-la.
Ànim a tots, però sobretot als que estan preparant una marató, en la part final de la seua programació.
 |
 |
 |
El 9 d’octubre: la força de la tradició
Cada 9 d’octubre, des de fa ja uns quants anys, anem a València. Sabem que es un dia per a baixar banderes, posar-se el vestit de mudar, prendre canapés, però com que no es el nostre (de segur que no ho faríem be), ho deixem en mans d’altres que, de segur,ho faran millor . En esta vida cal especialitzar-se i a nosaltres ens pega per córrer, la samarreta i els pantalons curts, que es el que ens agrada. Aquest dia, de celebracions, es commemora la conquista de la ciutat de València, per part de les tropes catalano-aragoneses de Jaume I i nosaltres, seguint aquest exemple, tots els anys ho intentem, eixint des de Carlet i conquerint tots els pobles que se’ns posen per davant. Des d’Alginet, fins a un grapat de pobles de l’horta sud, el trajecte es d’allò mes variat i divertit: hem travessat túnels, hem pujat muntanyes, hem creuat canals per un estret tauló de fusta, hem conquerit la torre Espioca, hem aconseguit fugir de la presó de Picassent i, el mes difícil, hem lograt sobreviure a les riuades de gent en el centre de València . Un altre instant força complicat ha estat el moment de la presó, on hem estat apunt d’abandonar i quedar-nos a jugar al golf (era molt temptador!) però, al final, el deure s’ha imposat i hem continuat fins a l’objectiu final.
El millor de tot, l’esmorzar final a la plaça de la Verge, ens ho teníem ben merescut. Com uns senyors i unes senyores (notable la participació femenina en aquesta edició), hem pogut gaudir d’un bon bocata i unes cerveses (alguns Coca-Cola), mentre presenciàvem la desfilada d’autoritats i gens de be, per suposat, mes mudats i amb millor imatge que nosaltres.
A l’any que ve, mes i millor! Tornarem!
“Sort als guerrers (i guerreres), que al seu poble son fidels”
El millor de tot, l’esmorzar final a la plaça de la Verge, ens ho teníem ben merescut. Com uns senyors i unes senyores (notable la participació femenina en aquesta edició), hem pogut gaudir d’un bon bocata i unes cerveses (alguns Coca-Cola), mentre presenciàvem la desfilada d’autoritats i gens de be, per suposat, mes mudats i amb millor imatge que nosaltres.
A l’any que ve, mes i millor! Tornarem!
“Sort als guerrers (i guerreres), que al seu poble son fidels”
 |
 |
 |
| fotos |
Col•laboració C.A. Els Coixos de Carlet-Manos Unidos
Com ja es una constant des de fa uns anys, el C.A. Els Coixos de Carlet, gràcies a la solidaritat dels participants en la XX Volta a Peu “Ciutat de Carlet”, ha pogut fer donació de 1.000 € a Manos Unidas. En aquesta ocasió, els diners seran destinats a ajudar a la construcció d’una Maternitat a Antsirabe (ciutat del centre de Madagascar), fonamental per a aconseguir una disminució de la mortalitat durant el part, millorant les condicions d’higiene i atenció mèdica. L’índex de natalitat a aquest país es molt alt, amb un important percentatge de possibilitats de complicació en el naixement, tant per a la salut del xiquet, com de la mare.
Som conscients de que es tracta d’una ajuda mínima per a les grans necessitats que assolen aquests països, però es la nostra modesta contribució i ens alegra pensar que, a més de gaudir de l’esport i fomentar-lo, també podem ficar una pedra (per xicoteta que siga), per a millorar la nostra societat. Com hem dit moltes vegades, el nostre es un Club que aspira a estar present en l’entorn que ens envolta, sent conscients de la realitat que ens toca viure.
Durant l’acte de lliurament de trofeus de la carrera es va fer entrega d’un simbòlic xec de 1.000 €, per part del tresorer del Club, Ximo Giner, a la presidenta local d’aquesta ONG, María Primo.
Som conscients de que es tracta d’una ajuda mínima per a les grans necessitats que assolen aquests països, però es la nostra modesta contribució i ens alegra pensar que, a més de gaudir de l’esport i fomentar-lo, també podem ficar una pedra (per xicoteta que siga), per a millorar la nostra societat. Com hem dit moltes vegades, el nostre es un Club que aspira a estar present en l’entorn que ens envolta, sent conscients de la realitat que ens toca viure.
Durant l’acte de lliurament de trofeus de la carrera es va fer entrega d’un simbòlic xec de 1.000 €, per part del tresorer del Club, Ximo Giner, a la presidenta local d’aquesta ONG, María Primo.
 |
Triomf de Javi Colomer a Sueca
Sobre una distància de 10 kms, i amb un temps magnífic per a córrer (que sort!) , el dissabte 29 de setembre es va disputar la XXV Volta a Peu de Sueca “Memorial Vicente Renart”, amb canvis importants, ja que el recorregut i la data fixada era distinta a la dels últims anys. Abandonant les pistes d’atletisme, l’eixida i meta es situà als carrers del centre del poble, des d’on es pegà una volta sencera per tots els voltants de Sueca, destacant la part que anava vora al riu Xúquer, clar referència al motiu del circuit.
Ja des de les curses dels xiquets es va veure que anava a ser una vesprada bona per al Club, ja que el triomf de Josep Garcia i del seu germà, Marc, els segons llocs de Mónica Vercher i Guillem Tapia i el tercer lloc d’Alex Morante, ompliren els pòdiums de “coixets”. Però la “traca final” vingué en el triomf de Javi Colomer en la carrera absoluta, on el fort ritme que posà en la part final, el va dur a entrar en solitari en meta, amb un còmode avantatge respecte al segon, que va ser Tomás Pla, del Runnersworld Alzira.
Pel que respecta als demés, tots feren un bon temps, ja que la temperatura també afavorí l’esforç, millorant les sensacions respecte a Carlet. En quant a equips, probablement, el resultat d’aquesta prova ens porte a la victòria en el circuit. Esperem ansiosos la confirmació.
Enhorabona a tots, guanyadors i participants, ja que per al Club tots compten.
 |
 |
 |