Hola a tots,
avui es l'ultim dia que vos escriure perque dema la carrera conclou. Per tant no envieu mes mails perque no els podre llegir, de fet avui he rebut es el dia 28, han vingut uns amics de un espanyol I m' han possat un poc al dia sobretot del mon de l'esport.
Estic al.lucinada de la quantitat de mails que he rebut I voldria donarvos les gracies a tots per el vostre suport, la veritat es que vos he tingut present en tot moment sobre tot en l' etapa d'ahir que era de 100km.
Be l'ultim correu que vos vaig enviar si no recorde mal finalitzava l'etapa en un lloc meravellos, en mig del cano, al costat del riu, dormint al aire lliure I sota una lluna plena espectacular que ens ha acompanyat durant bona part de la setmana. L' endema tocava l'etapa llarga, 100km de incognites, de molta calor I de terreny pedregos I un final de cami que no s'acava mai. L'eixida com sempre era a les 6 del mati per estalviarmos calor, pero aixi I tot es increible I torne a repertirho que es espectacular la xixarra que cau en esta part d' Australia. Durant la nit com sempre no havia pogut dormir molt, pensant en els mosquits, les formigues I vinga a donarli al autan per tot el terra, ara, aixo si, la lluna plena era impressionant, quina llum que feia.
Be com vos deia l' eixida a les 6 I a partir d'ahi baixar per unes pedres I de seguida 200mts de natacio amb motxilla inclosa, quina risa, la motxilla no me la vaig llevar, i del pes s'empuja per dalt del meu cap I anava fentme pressio cap avall. El tio de la foto indiscret que es ell m'hen fe un parell aixi que el moment esta plasmat, no vos preocupeu. Despres de l'aigua haviem de seguir el curs del riu, pedres I mes pedres I cap amunt I cap avall durant 12 km on estava situat el primer punt de control. Les butllofes dels peus en cremaven, quin dolor de peus I d'amunt banyaets. Al arrivar al punt 1 hem vaig detrinde una estona, necessitava menjar I beure feia mola calor I no havia desdejunyat. Despres poc a poc cami del segon avituallament on la nota dominant era un altra vegada l'intensitat del sol. El cami era prou pla aixi que anava fent. Fins el punt avituallament numero 5 vaig anar acompanyada de Jo, un xic de San Francisco, portaven ritme paregut I ens anava be. En este avituallament vaig haver de parar per a que la doctora m' arreglara els peus, era impressionant el dolor que tenia I que encara tinc. La mala pata va ser que no vaig entendre que hi havia un altra zona on haviem de ficar els peus I acavadeta de canviar calcetins I feta la pedicura, raca peus xops I tot igual. Pero aquesta vegada la doctora Carly havia fet una bona faena amb els meus peus. Total que aixi vaig tirant cap al punt 6 km 60 de carrera on podies menjar I dormir si volies, jo vaig menjar un poc de cuixotet umm ha estat el meu salvador, m'ha donat les energies quan les necesiitava I a partir d'ahi vaig possarme les piles I vaig comencar a remontar possicions, increible, corrent, caminant, trotant, camins d'arena, de pedra, amunt I avall. Esta volta no vaig esperar a ningu I la veritat es que es va notar. Aixi poc a poc vaig anar passant punts de control fins arrivar al dos ultims, km 80 I 90 una pista ampla que es va fer eterna, amb moltissim dolor als peus per les llagues pero amb la ment I la forca que hem transmitiu tots desde Carlet. Al final prova aconseguida vaig entrar a meta a les 5 del mati amb la meua estimada Lourdes esperantme per a donarme la Benvinguda amb la 51 possicio si no recorde mal, estava destrocada I amb molta son, pero avui ja estic millor. Fisicament perfecta, no aixi dels peus, els tinc inflats amb unes llagues molt molestes just baix del segon dit del peu, en la zona plantar. Pero be no vos preocupeu que dema encara que siga arrastrantme entrare a meta per agafar la placa de finisher I la estimada coca cola, ummm...
Torne a donarvos les gracies a tots per estar ahi cada dia, sense vosaltres no hages estat posible. He passat moments molt dolents I de molt sofriment aixo vos ho puc garantir, aixo, tot I que quasi mai relate la duressa de les proves, sempre li trec foc, pero estat ha estat sens dubte una de les mes dures que he fet.
Respecte a Lourdes, la veritat es que l'he vista poc, se que ha currat com una lleona I malgrat l' incovenient de l'idioma, les propies voluntaries m'han expressat la seua capacitat de trevall I d' integracio, un deu per ella.
Be aci m'acomiade de tots vosaltres, l'ultima etapa I els detalls ja vos els contare fentmos una coca cola en algun bar I en persona.
Resum desde Autralia
Hoal a tots!
No sé res directament d'Ani, així q ahí van les ultimes notícies que s'han escrit a Racing the Planet a l'espera d'algún mail.
Els competidors(especialment aquells ue teníen els peus malferits) s'alegraren anit al descobrir que l'última etapa s'había acurtat en 5km.Serà un inici asombrós amb tots els competidors creuant la línea d'arribada al voltant de les 12pm.
Salvador Calvo ha guanyat Racing the Planet:Australia 2010.La nordamericana Lia Farley i l'equip Saigon Children's Charity han obtingut el mateix recoineixement al sector femení.Els competidors van córrer fins la meta que es trobava en El Questro Station per ser saludats per familia, voluntaris, personal i xiquets de Dawul Remote Comunity School.Ara els competidors gaudeixen amb refrescs, cerveses i menjar torrant-se al sol (com si no estagueren ja prou cremats!açò és de la meua collita) i deleitant-se amb tot allò que han aconseguit.(jo crec que una dutxeta que altra també haurà caigut).
Ani ha quedat la nº 66 de 117 participants que han acabat la cursa .Tota una campiona!!!
Besets i fins l'altra.
No sé res directament d'Ani, així q ahí van les ultimes notícies que s'han escrit a Racing the Planet a l'espera d'algún mail.
Els competidors(especialment aquells ue teníen els peus malferits) s'alegraren anit al descobrir que l'última etapa s'había acurtat en 5km.Serà un inici asombrós amb tots els competidors creuant la línea d'arribada al voltant de les 12pm.
Salvador Calvo ha guanyat Racing the Planet:Australia 2010.La nordamericana Lia Farley i l'equip Saigon Children's Charity han obtingut el mateix recoineixement al sector femení.Els competidors van córrer fins la meta que es trobava en El Questro Station per ser saludats per familia, voluntaris, personal i xiquets de Dawul Remote Comunity School.Ara els competidors gaudeixen amb refrescs, cerveses i menjar torrant-se al sol (com si no estagueren ja prou cremats!açò és de la meua collita) i deleitant-se amb tot allò que han aconseguit.(jo crec que una dutxeta que altra també haurà caigut).
Ani ha quedat la nº 66 de 117 participants que han acabat la cursa .Tota una campiona!!!
Besets i fins l'altra.
Seguim sense noticies de la quinta etapa
Ei amics!
Anni encara no m'ha enviat la crònica que escriu tots els dies i a la que ens té acostumats.L'unica cosa que puc dir-vos és que ha acabat l'etapa com una campiona.Ha passat d'estar la nº 81 del ranking a ser la 66.Ha tardat 23:15:14 hores en aconseguir-ho. Quan tinga més notícies d'ella vos les enviaré!!
Sense noticies de la Quinta Etapa
Ja van eixint fotos de Ani.
La que està aigua al coll es l'eixida de huí, 5ª etapa, de 100 km., que tenia els 200m. primers per un riu, com vetgeu. No tinc noticies de si ha acabat o no esta 5ª etapa. Per lo vist, els 10 primers km. eren tant durs que hi ha qui ha estat 7 hores per a fer-los.
De moment, sols 16 han acavat (el primer es un espanyol), peró hi ha mes de 100 que estant anant de nit, per a no patir calor o están descansant en un punt de control.
Poc mes puc dir. Quan sapia mes coses vos ho envie.
Quarta Etapa 28/04/2010
Hola a Tots
Primer que res dir vos que continue viva, malgrat totes les adversitats, avui ha estat una etapa dura pero en quan a paissatge la millor, tipica de muntanya, pujada per un cano ple de pedra dificil de pujar i tot amunt, dotze km amunt i avall durs. Avui he comencat esperant al cuba perque anava mort pero en el km 4 he decidit anar pel meu conte i l' he deixat parlant amb una americana que anava al seu ritme. Feia calor pero menys que els altres dies. Despres mes pedra i continua pujada i baixada pel cano, molt cansat. Fins que hem arrivat a l' avituallament al km 12 era l' unic que hi havia i s' havia d' agafar l' aigua d'un riu. Molt net i bo, si volies podies nadar o refrescarte estava xulo. Les de l' organitzacio amb passat la nit alli, si no es a peu no es pot accedir. Despres he continuat i hem passat per un tipo llac on haviem de nadar, pensava que havia posat tot el material dins de la bolsa estanca i m' he llancat, despres he comprovat i caguen tot el sac de dormir i la camera de fotografia s' han banyat, no passa res perque fa molta calor i la camera es va quedar sense bateria aixi que moltes fotos no he pogut fer, un rollo. El final de esta etapa es en un alt de una montanyeta amb el riu al costat. es impossible accedir en cotxe aixi que avui no tenim tendes per dormir, vivac al aire lliure. Aigua tampoc en tenim, l' hem agafar del riu, i tot aixi de natural. Dema toca l' etapa llarga vorem com la passem. La idea es acavar com es puga.
ja vos contare. La lutte continue....
gracies a tots de nou
Primer que res dir vos que continue viva, malgrat totes les adversitats, avui ha estat una etapa dura pero en quan a paissatge la millor, tipica de muntanya, pujada per un cano ple de pedra dificil de pujar i tot amunt, dotze km amunt i avall durs. Avui he comencat esperant al cuba perque anava mort pero en el km 4 he decidit anar pel meu conte i l' he deixat parlant amb una americana que anava al seu ritme. Feia calor pero menys que els altres dies. Despres mes pedra i continua pujada i baixada pel cano, molt cansat. Fins que hem arrivat a l' avituallament al km 12 era l' unic que hi havia i s' havia d' agafar l' aigua d'un riu. Molt net i bo, si volies podies nadar o refrescarte estava xulo. Les de l' organitzacio amb passat la nit alli, si no es a peu no es pot accedir. Despres he continuat i hem passat per un tipo llac on haviem de nadar, pensava que havia posat tot el material dins de la bolsa estanca i m' he llancat, despres he comprovat i caguen tot el sac de dormir i la camera de fotografia s' han banyat, no passa res perque fa molta calor i la camera es va quedar sense bateria aixi que moltes fotos no he pogut fer, un rollo. El final de esta etapa es en un alt de una montanyeta amb el riu al costat. es impossible accedir en cotxe aixi que avui no tenim tendes per dormir, vivac al aire lliure. Aigua tampoc en tenim, l' hem agafar del riu, i tot aixi de natural. Dema toca l' etapa llarga vorem com la passem. La idea es acavar com es puga.
ja vos contare. La lutte continue....
gracies a tots de nou
Tercera Etapa 27/04/2010
Hola a tots,
Avui ens hem alcat com ahir a les 4 del mati, la carrera comencava a les 6 per evitar la calor I la veritat es que no ha servit de molt. A les 6 feia una xafogor important. La part positiva es que pots arrivar abans a meta I descansar. Ha estat un dia esgotador I un poc monoton al final, s' ha fet etern. Durant la carrera quasi arrivant al primer avituallament m' he trovat amb Tony, el cuba d' ahir I hem anat junts fins el final. Tenim un ritme paregut I va be. El primer tram de carrera ha estat castigador perque era tot de pedra I com tinc els peus ni vos conte com les he vist. Pujades, baixades, zona pantanosa amb herva que impedia vore el terra: consequencies peus xops I un bon colp al cap al intentar pujar una pedra, anava mirant al terra I toc toc, m' he quedat un poc amarga, sempre molta calor I al final recompensa una zona xula on poder nadar I treuret la calor. Despres cami del segon avituallament el cami era mes pla pero amb sorra que et feia avancar malament. Quan hem arrivat al punt 2 hem parat, menjat I refrescat una mica per comencar una pujadeta no molt dura pero si continuada, plena de pedres I herva alta, com sempre molta calor, cualquevol xarca era bonissima. Despres baixada I cami molest d' arena fins el punt 3 on hem tornat a fer un descans I finalment hem eixit cap a la meta. Molta molta calor, malgrat posarme protector 50 tinc 3 cremades que couen molt, al coll I a la cama. Els peus els tinc destrocats, molt de dolor per les butllofes. Dema espere recuperarme I que no faca molta calor. L' etapa es molt dura, tan sols 18 km pero pujades I baixades per roques, practicament tipo escalada, que dur mare. A per cert per aci hi ha uns coreans que son una canya , un d'ells el vaig coneixer a la transalpine run, que tio, mentres corre va filmant, para, camina, corre un crack. Du un equip de televisio que esta filmant I quan he entrat a meta m' ha demanat que si podia parlar per a la tele de korea. Casi hem cague d' amunt, pero al final li he dit que si. L' entrevista en espanyol clar, no n'he encertat ni una crec perque no estic acostumbra a mirar a una camera I clar jo mirava a qui em parlava, pero be ha estat positiu, m' he rist molt. He deixat a Valencia I en concret a carlet en bon lloc, no vos preocupeu. Be despres he anat a que me curaren els peus I hi havia un italia I tot eren rises, que si els italians, els espanyols.... La carrera esta sent molt dura per la forta calor que fa avui tambe s'han retirat uns quants. Nosaltres hem entrat en la posicio 76, esta prou be per com anem. La classifiacio no l' he vista, el primer dia vaig perdre molt de temps esperant a Robert, no passa res, la veritat es que no hem preocupa gens, el unic que vull es acavar com siga.
Vaig rebent els vostres missatges, moltissimes gracies a tots, Dani, Vicen, Marta, Ronalda, Di, Marta Miro, Amp.....
Dema sera una etapa important I clau abans d'afrontar els 100 km, ja vos anire contant, aci de moment La Lutte Continue.....
Records a tots
Segona etapa 26/04/2010
Hola a tots
Despres de l' escabetxina d' ahir avui ens hem alcat a les 4 del mati, per evitar un poc el calor, per dir alguna cosa, l' etapa a comencat a les 6 del mati. Es el segon dia hi ja s' han retirat unes 25 persones, per aixo avui la gent ho ha pres en mes calma. Jo he anat en la meua linea, despres dels dolors d' estomac d' ahir avui quan m' he alcat tambe tenia les mateixes sensacions aixi que he anat en l ' eixida un poc mes lenta, El primer punt de control (10km) m' ha passat volant, cami de pista bon i ritme constant. El calor ha estat intens pero no tant com ahir, calia agafar aigua per cada riu o xarqueta que passares encara que fora per tirartela pel cos, aixo ha provocat que portara els peus banyats bon tros de la carrera; consequencia unes butllofes de cavall en la planta del peu, alguna ungla per a renovar i altra amb liquid que he anat traguent, punxant l' agulla i fent forat en l' ungla. Hem fa molt de mal, vorem dema el que puc fer. Be, cami del segon avituallament (s' ha fet etern) he coincidit amb Tony un cuba afincat en Miami, el primer dia m' el va presentar el meu amic Matt (un amic que vaig coneixer a Namibia) i avui l 'he vist descansant en l' ombra d' un arbre i m' he parat per intersarme per ell (el seu estat de salut, jijiji) estava baix de cap, es la primera vegada que fa una carrera d'este estil i estava un poc agoviat sobretot pel calor. Li he donat anims i li he preguntat si volia vindre en mi tranquilament, m' ha dit que si i hem fet tot el trajecte junts fins la meta. Diu que li he donat forca moral, es sentia sense ganes psicologicament, be doncs a bona s' ha arrimat. La cabuderia es el meu punt i aixi hem anat fent. En l'avituallement 2 ens hem enterat que el meu amic Robert s' havia retirat, una pena perque estava molt ilusionat. Quan he arrivat al campament he preguntat per ell, pero m' han dit que estava a l' hotel on s'acava la proba, quan tot acabe ja li enviare un mail o si es queda fins el dissabte parlare amb ell. Respecte a Tony hem anat parlant de quan varem comencar a fer esport, d' on ve l' aficio, per que estic aci... Estava al.lucinant quan li he dit que la primera vegada m'en vaig anar a soles a Namibia quan no coneixia a ningu. Be totes estes coses han anat pujant li la moral i m ' ha dit "You are my angel", jo li he contestat que no diguera res perque aixo tambe ho va dir Robert i mira el pobre on esta. Bromes a part, ens hem ajudat mutuament, avui estic be jo, dema tal vegada jo estiga mal i necessite la seua ajuda. Esta proba es tan dura que en questio de pocs kms et pot passar de tot. De l' avituallement 2 al 3 hem passat per un fum de herba alta que ells diuen spinifex, molt molesta que punxa molt i baix te arena de platja, dificil de xafar. S' ha fet etern. Hem passat per la zona de minibungles, son xulissims, hi havia que pujar una muntanyeta i depres baixar per la part dels minibungles. He fet fotos, valia la pena parar. De cami a l'avituallement 3 ens ha plogut una estona, la veritat es que ens hem ficat contents, despres a parat i torna a fer calor intensa i humeda. En en punt avituall 3 hem descansat un poc i despres hem continuat fins la meta sobre les 3 de la vesprada, ara son les 20;15 i encara esta entrant gent increible la pallissa que es peguen alguns. Dema l' etapa comenca a les 6 com avui aixi que m' en vaig a dormir. Ja vos seguire contant, de moment continue en carrera... La lutte continue.
Di dilia a ma mare que te pase el correu de juanjo un representat, si no el sap que li cride, passali tots el correus que he enviat i aixi estara al dia.
Gracies a Dani i Vicen he rebut el vostre correu, si no ho viviu no es podeu fer una geugera idea del que es aco i estes circumstancies. Lourdes si que es dona conte perque ella veu com arriva la gent.
Di el meu germa te els correus desde el principi, es una pregunta no trobe el signe en este ordinador.
Per cert continuem dormint sense sac pel calor i les tendes es poden quedar obertes tipo com si fora un punt d' avituallament, aixo ha representat una cosa bona per a mi ja que el roncador oficial avui la ha tornat a liar i una xica d' un altra tenda ha anat a dirli si podia fer alguna cosa, a partir d'ahi silenci absolut, vorem lo que dura la cosa
Fins dema bessets y records a tots
Primera Etapa 25/04/2010
Hola a tots,
En primer lloc dir vos que aco ja va de bo. He passat una nit sense dormir per culpa dels ronquits dels companys de tenda, els del ecuatoria son espectaculars ho se perque la meva orella estava pegaeta a ell, quina nit mare, ni en els pitjors somnis. Avui ens hem alcat a les 5 del mati (ja es de dia) perque l' etapa (42km) comencava a les 7, hem dormit tots destapats, fa una calda que no veges. No se per que m' he dut el sac, de moment va de bulto i no te pinta de canviar. Ja al alcar me he notat males vibracions, cos cansat, mal d' estomac...una cosa extranya. A les 7.15 s' ha donat l' eixida i he comencat be, fins el km 3 que els dolors d' estomac s' han reproduit, els dolors, el fort calor, un mareig i una baixada de tensio m' han fet parar en 4 ocasions en els 10 primers km, tot acompanyat de unes ganes de vomitar intenses. Una parella italiana quan m han vist para m' han ajudat tirant me aigua pel cap i cos i he conseguit reviscolar fins arrivar al primer punt d' avituallament. Avui hem arrivat als 45 graus en carrera, aixi que la sensacio termica per la humetat ni vos la conte, es un infern, si continua aixi molts cauran, esperem no ser un d' ells. Despres del primer avituallament he anat poc a poc sense forcar fins que hem creuat un riu hi ha sigut com tornar a neixer. El meu cos quan es refrigera funciona perfecte. Aixi he anat be fins el control 2 que s' ha fet eterne, necessitem molta aigua, jo sobretot per tirarmela per d' amunt perque el que es veure es impossible esta que bull. Aixi atravessant rius, xopantme de dalt a baix he aconseguit arrivar al avituallament 3, tan sols hem quedavem 9,5 km per arrivar a meta i havia aconseguit adelantar a un monto de corredors ( sobretot que m' havien adelantat en els primers 10 km altres eren nous) hi havia molta gent descansant en la poca ombra que hi havia pel cami. Anava de luxe, ja tenia el meu cos refrigerat quan he vist al meu amic Robert (va ser la primera persona que vaig coneixer quan vaig arrivar a Namibia i ens tenim molt apreci) tirat en un arbre en una deshidratacio de cavall. Li he preguntat com es trobava i m' ha dit que fatal, la careta ho deia tot, jo li contestat que d' alli jo no m' en anava i que havien d' arrivar els dos junts a meta. A Namibia li passa el mateix en l' etapa llarga, pero en aquella ocasio ell estava en un punt d' avituallament ben cuidat, avui estava sol en una vora del cami.Quan ella ha considerat s' ha possat en marxa i hem anat avancant. Jo li he dit que tranquil no time, no importa el temps poc a poc arrivarem. S' ha parat dues vegades ha descansat i hem continuat, a la tercera vegada a falta de 3km per a meta ja no ha pogut mes, hem vist un cotxe de l' organitzacio i li han donat aigua fresca, isotonics i una pindola, tenia ganes de vomitar i estava maretjat. En hem sentat a la vora del cami i han anat a buscar al metge. Quan ha vingut la revisat i hem esperat fins que es posara be. Han passat unes quantes hores i despres s' ha possat en peu i en una actitud molt heroica ha aconseguit arrivar a meta. Despres li han possat dos bosses de suero via vena. Ell diu que jo soc el seu angel avui (you are my angel) i jo li dic que dema igual pot ser ell el meu. L' enfermeria estava plena per casos com el d' ell, ha estat sagnant, si dema no canvia vorem. Dema ens han adelantat l' hora de l' etapa per evitar un poc el calor, ens hem d' alcar a les 4 i a les 6 eixim. Ja vos seguire contant, de moment La Lutte Continue...
CARRERA PEL DESERT D’AUSTRÀLIA
La corredora del C.A. Els Coixos, de Carlet, Ani Sebastiàn, està realitzant durant esta setmana una de les proves més dures en les que es pot participar a tot el món. Junt a ella, també s’ha desplaçat un altra corredora local, Lourdes Garcia, que formarà part de l’organització de la prova. Després de la seua participació l’any passat en la carrera que transcorregué pel desert de Namibia (Africa), enguany s’ha proposat el repte de finalitzar la prova que transcorre pel desert d’Austràlia, en la regió de Kimberly. Es tracta de fer 250 kms, dividits en 6 etapes, de les quals quatre son de 35 a 42 kms, mentre que la 4ª etapa sol tenir el doble de kilometratge(80-100 kms), i l’última es de 10 kms. Tot açò amb temperatures al voltant dels 40º.
Es tracta de córrer en “Autosuficiència”, on el participant carrega amb tot el material que necessita per a afrontar la carrera.
L’atleta de Carlet tracta de ser la primera dona espanyola en poder finalitzar totes les carreres que tenen lloc als deserts més durs del món, en autosuficiència.
A més a més, també forma part d’un projecte solidari, “250km de Deseos”, on es tracta d’ajudar a xiquets amb greus enfermetats, terminals, extranyes o de difícil diagnòstic.
Molta sort a Ani i a Lourdes, perqué puguen complir els seus desitjos.
A aquesta web pots trobar la crònica de totes les jornades, dia a dia.
